Antoni Trias

Membres de l’Institut de Fisiologia de la Facultat de Medicina de Barcelona, Trias i Pujol assegut davant, el quart per l’esquerra, C. 1925.

CoMB CULTURA I SOCIETAT

2020, any dedicat al doctor Antoni Trias i Pujol

La Junta de Govern del CoMB va decidir dedicar l’any 2020 al doctor Antoni Trias i Pujol, un dels metges que va tenir una activitat més notable en la medicina catalana dels anys de la República, impulsor de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat de Catalunya. Trias i Pujol va ser un dels cirurgians més innovadors i actius de l’època i va encapçalar una renovació profunda del sistema universitari i sanitari català.

Antoni Trias i Pujol va néixer a Badalona l’any 1891 en el si d’una família benestant. Com el seu germà gran Joaquim, es va llicenciar en Medicina i el 1920 va aconseguir la càtedra de Patologia Quirúrgica a Salamanca. Durant aquest temps, va fer amistat amb personatges il·lustres del panorama cultural de l’època, com ara Miguel de Unamuno.

Va tornar a Barcelona l’any 1927 i es va incorporar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Allà es va retrobar amb el seu germà que, juntament amb Antonio Batrina, portava la càtedra de Patologia Quirúrgica. Van acordar dividir-se l’assignatura entre els tres. Així, dins de la seva àrea, va poder crear diferents unitats funcionals: la de Neurocirurgia, dirigida per Adolfo Ley; la de Cirurgia Vascular, per  Rodríguez Arias, i la de Cirurgia Toràcica, per Antoni Caralps.

Paral·lelament, Trias i Pujol va treballar a la Clínica Fargas, al costat del doctor Miquel A. Fargas, qui li va encomanar el seu entusiasme i esforç per la renovació universitària. De fet, Antoni Trias i Pujol va impulsar la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1933. Va encapçalar l’organització del Patronat de la institució, i va establir-ne les bases. La creació de la UAB va significar la incorporació a l’àmbit docent d’un gran nombre de professionals de gran recorregut, com ara Manuel Corachan, Ignasi Barraquer o Emili Mira. Amb Trias i Pujol es va posar en marxa una profunda reforma universitària que va elevar el nivell docent i va obrir una relació universitat-societat molt enriquidora.

Trias i Pujol també va veure la gran necessitat de convertir l’anestèsia en especialitat mèdica. Va instaurar el primer Servei d’Anestesiologia, la direcció del qual va encarregar a José Miguel Martínez després d’instruir-se a Oxford. A més, es va preocupar per la formació del personal d’infermeria i va crear l’Escola d’Infermeria de la Generalitat de Catalunya, que va ser modèlica.

D’altra banda, va participar en la redacció del Diccionari de Medicina, que va dirigir Manuel Corachan, i va ser president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

Tanmateix, la Guerra Civil va truncar la projecció de Trias i Pujol. Acusat de rebel·lió militar l’any 1939, va haver d’exiliar-se. Ell i la seva família es van instal·lar a Bogotà, on el van contractar com a professor de Cirurgia de la universitat. Allà va ser un dels fundadors de la Comunitat Catalana de Colòmbia, que va reunir els exiliats catalans al país; i va presidir els Jocs Florals a Bogotà l’any 1945.

Va continuar viatjant molt sovint a Catalunya. De fet, va morir sobtadament l’any 1970 a Santa Cristina d’Aro.