Històries de metges
CoMB MÓN PROFESSIONAL

Històries de metges

Jordi Delàs, metge internista de l’Hospital Sagrat Cor i impulsor de l’Hospital del Carrer: 

“Nosaltres som una mala solució.
Però és millor que res”

Jordi Delàs

L’any 2017, la parròquia de Santa Anna del barri Gòtic de Barcelona va començar a obrir les seves portes oferint menjar i un lloc on descansar a tothom qui ho necessités. Aviat es van adonar que entre totes les persones que freqüentaven aquest espai hi havia, a més, necessitats sanitàries. Feien falta metges i professionals sanitaris i van trobar un bon aliat a l’Hospital Sagrat Cor. Així va néixer l’Hospital del Carrer, que quatre cops l’any desembarca al claustre de l’església. En aquest racó insòlit, un equip multidisciplinari de voluntaris visita totes les persones que hi acudeixen. Majoritàriament són persones sense llar i darrerament també veuen amb preocupació molts joves que maten el temps als seus voltants. Jordi Delàs és un dels precursors d’aquesta iniciativa. A més, amb altres companys, manté un consultori setmanal a Santa Anna per poder fer seguiment d’alguns dels pacients de l’Hospital del Carrer.


Anna de Pedro, metgessa de família a l’ABS Gaudí:

“Com a metge de família i per la feina al celler, el que més m’agrada és la comunicació”

Anna de Pedro

Anna de Pedro no s’ha avorrit mai. Entre setmana vesteix bata blanca i exerceix com a metgessa de família a l’ABS Gaudí, però els dissabtes i diumenges sovint recorre el territori per presentar els vins que elabora la seva família a Calonge, o bé és al celler donant-hi un cop de mà. En la seva generació han confluït dues nissagues: els pagesos i vitivinicultors de Can Pereclara i els descendents del doctor Pedro i Pons. Volia ser ballarina de dansa clàssica i metgessa. Finalment, va escollir la Medicina i ara prepara el seu doctorat. L’art sempre ha estat present a la seva vida. Fins i tot, ha fet tastos al món de la interpretació. És una metgessa alegre, compromesa i sempre disponible.


Enric Subirats, director mèdic de l’estació de Masella:

“Si fas allò que t’agrada, no treballaràs ni un sol dia en tota la teva vida”

Enric Subirats

La natura és el seu medi natural, Enric Subirats ha dedicat la seva carrera professional a situar la medicina d’alta muntanya a un lloc elevat: la universitat i els manuals de referència. Dirigeix la càtedra de Medicina i del Medi Natural i és l’autor del llibre de referència Manual de Medicina de Muntanya i del Medi Natural, que posa evidència científica al tractament de patologies o lesions com congelacions o hipotèrmies a la muntanya. Amb 65 anys, s’ha jubilat de la direcció mèdica de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i, tot i que assegura que ha baixat el ritme, encara està al capdavant de la càtedra de Medicina de Muntanya de la Universitat de Girona, és el director mèdic de l’estació de Masella i assessora esportistes d’alt rendiment, com Kilian Jornet i Emma Roca, per “aconseguir fites” o, simplement, per fer que “s’ho passin més bé mentre competeixen”. Subirats ha deixat fluir la seva carrera amb naturalitat i modèstia i, finalment, l’ha portat allà on volia, a la muntanya.


Eva Ferrer, metgessa del primer equip de futbol femení del FC Barcelona:

“La meva consulta són els camps d’entrenament”

Eva Ferrer

Té tantes consultes com camps de futbol trepitja, Eva Ferrer és metgessa de l’esport i té un especial interès per les qüestions que afecten la salut de la dona. Metgessa del primer equip de futbol femení del FC Barcelona i de futbol formatiu femení, tasca que compagina amb l’assistència a la Unitat de Medicina de l’Esport Clínic-Sant Joan de Déu. Ferrer encara aquest repte amb passió i dedicació. Sempre disponible per a les seves jugadores. Amb l’equip ha ampliat la seva família i tots plegats celebren l’embranzida del futbol femení i els bons resultats de l’equip principal. Per primera vegada a la història, el 18 de maig de 2019 a Budapest, l’equip disputava un partit de finals de Champions.


Lucía Porteiro, anestesiòloga a l’Àrea Materno-Infantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

“Volia posar el meu granet de sorra per millorar com arriben els nens a quiròfan”

Lucía Porteiro

Li encanta viatjar, explorar, la medicina i escriure. Ha barrejat totes aquestes passions i el resultat són dos contes infantils, L’Aisha i els salvavides i Preparats, llestos, a somiar, on aquesta metgessa explica als nens com actuar si es troben davant d’una emergència de salut i per què no han de tenir por quan entren a un quiròfan. Porteiro, de la mà de l’il·lustrador Robert Garcia, ha creat un món de fantasia al servei dels més petits. La seva il·lusió és portar les maniobres de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) a les escoles i, per això, vol convertir-se en instructora. Reivindica també una medicina més humana envers els pacients, sense deixar de banda un tracte més amable cap als professionals.


Daniel Roca, metge d’atenció primària al CAP Drassanes:

“Ser pobre i viure al carrer és una variable per morir abans”

Daniel Roca

Les paraules de Daniel Roca són directes, clares i sense embuts, com les realitats que veu cada dia. És metge d’atenció primària al CAP Drassanes, al Raval de Barcelona, feina que combina amb el Centre d’Atenció i Seguiment de Baluard, situat a pocs metres de distància. Fa molts anys que col·labora amb la Fundació Arrels, una entitat que treballa amb persones sense llar perquè ningú no dormi al carrer. Ha estat metge a la Barceloneta dels 90, al SEM i al CUAP de Sant Martí. El 2008 va aconseguir la seva plaça a l’ICS i va escollir el Raval. Parlem amb ell sobre sensellarisme, salut i carrer i sobre la importància d’un habitatge per tenir garantida la salut.


Entrevistes completes a: blogcomb.cat