CoMB MÓN SANITARI

Es té en compte la conciliació als centres sanitaris? Com es podria millorar?

Pablo César Balcazar

Pablo César Balcazar,
resident de segon any de Medicina Física i Rehabilitació a l’Hospital Germans Trias i Pujol

Els horaris de treball dels centres sanitaris són incompatibles amb les accions relacionades amb l’atenció i cura dels fills, sobretot quan al si de la família són els dos pares els que treballen. Això obliga a delegar l’atenció en familiars (avis, tiets i altres) i en absència d’aquests, a pagar horaris extraescolars o personal per hores quan no hi ha altres alternatives, sempre en detriment de l’economia familiar, sabent que els sous no són els millors. Una possible solució a aquestes dificultats implica tenir un horari adaptat a cada cas particular, partit o intensiu, o la creació de guarderies en els centres de treball.


Berta Garcia de Miguel

Berta Garcia de Miguel,
psiquiatra del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de  l’Hospital Clínic 

El concepte de conciliació en els centres sanitaris encara requereix una evolució important, que crec que dependria en gran mesura d’un treball de sensibilització dels alts càrrecs de les institucions sanitàries. Hi ha mesures de conciliació que només s’apliquen en alguns centres sanitaris. Perquè exigeixen condicions professionals específiques que les fan adients només per a alguns professionals i que, a més, el seu ús penalitza de manera indirecta. Per a la millora de la conciliació en l’àmbit sanitari caldria fer canvis estructurals i universals en el model de condicions laborals dels professionals, un model que  considero un punt feble del sistema  sanitari actual.


Jessica Garcia Mora

Jessica Garcia Mora,
metgessa en centre de diàlisi de Mataró Diaverum Servicios Renales

Una part del salari que rebo és a canvi de compartir menys temps amb la meva família. Vaig decidir ser metge sense pensar que estar al seu costat val més que un salari i significa més que una vocació. Amb la implantació del banc de temps lliure en centres sanitaris, podríem parlar de conciliació com una estratègia per a la consecució de la igualtat, la millora de la productivitat i l’harmonia laboral pensant en el desenvolupament personal de cada professional. Tenir l’autonomia per agafar o no temps per dedicar-lo a la família o a assumptes propis, passaria a ser una decisió netament personal.


M. Teresa Tierno

M. Teresa Tierno,
metgessa de família al CAP Maragall

Conciliar es converteix en un repte diari. Aprenem a fer malabarismes amb el temps i gestionem, com sabem o com podem, tot l’estrès que se’n deriva.  La important reducció salarial que acompanya la reducció de jornada laboral esdevé una barrera per poder gaudir d’aquest permís. A l’atenció primària, la reducció de jornada no comporta de manera automàtica una disminució de les càrregues de treball i, per tant, sobrecarrega encara més el professional. Debatre sobre conciliació obliga a reflexionar sobre la conveniència de mantenir oberts els centres d’atenció primària fins a les 21 hores. Cal  buscar nous models d’atenció menys disruptius i amb més flexibilitat horària per poder conciliar millor.


Laura Vigil

Laura Vigil,
pneumòloga de l’Hospital Universitari Parc Taulí

Als centres sanitaris no es té gens en compte la conciliació des del moment que el nostre horari coincideix amb l’horari escolar, a diferència d’altres comunitats de l’Estat espanyol, que pleguen de treballar a les tres. Per millorar aquesta situació, caldria flexibilitzar els horaris laborals, com ja han començat a fer algunes empreses d’altres sectors diferents del sanitari, sempre assegurant la continuïtat assistencial, perquè la malaltia no té horaris. En definitiva, sempre acabem al mateix lloc, sense recursos és difícil conciliar. Al món sanitari queda molta feina per fer.