CoMB SERVEIS COL·LEGIALS

L’experiència de 20 anys de tractament al metge malalt al VII Congrés PAIME

Amb motiu de la celebració del VII Congrés PAIME a Palma de Mallorca l’11 i 12 de maig, Gustavo Tolchinsky, coordinador de Catalunya del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) i secretari del CoMB, i Carme Bule, metgessa de la Unitat d’Acollida i Seguiment de Processos del PAIMM, ens exposen l’aportació i lideratge de la Fundació Galatea i el PAIMM al congrés estatal

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) va ser pioner a l’Estat espanyol. Al VII Congrés PAIME de Palma de Mallorca els professionals del PAIMM, Carme Bule, Mercedes Martínez i Dolors Braquehais varen participar en diverses ponències, tallers i taules del Congrés.

Vint anys d’experiència
El Col·legi de Barcelona ha aportat al Congrés l’experiència que hi ha al darrere de la creació del PAIMM i del desenvolupament durant gairebé 20 anys del programa. Gustavo Tolchinsky explica que el model assistencial del PAIMM ha generat confiança als professionals i ha fet que fossin conscients de la importància que té la salut mental per al bon exercici de la medicina. El PAIMM “ha estat un sistema proactiu a l’hora de potenciar les eines de cerca d’ajuda per als mateixos professionals”, assegura Tolchinsky. Carme Bule afirma que el programa ha estat tan valorat pels mateixos professionals que això ha fet que s’estengués a la resta de l’Estat. Tolchinsky afegeix que des de Catalunya s’ha creat la Federació Europea per a la Salut dels Metges (EAPH).

Demanda voluntària
L’accés al PAIMM es fa habitualment mitjançant un telèfon, únic i exclusiu. Segons Carme Bule, “cada vegada és més fàcil que els metges es decideixin ells mateixos a demanar ajuda”, i assenyala que els 20 anys de trajectòria han fet que la demanda voluntària sigui la més habitual i que arribi al 95 % dels casos. Després hi ha altres dos tipus de demanda, la informació confidencial i la denúncia, tot i que Bule aclareix que “només una petita quantitat de metges venen per aquesta via”.

Tolchinsky indica que la Junta del Col·legi de Metges gestiona els casos en els quals es comunica que un metge no és conscient de la seva situació de malaltia i, que per tant, necessita l’ajut d’alguns companys per tal que el facin arribar al programa.

Perfils majoritaris
Carme Bule explica que el perfil majoritari del pacient que recorre al programa és el d’un metge d’entre 45 i 55 anys que, a causa de la pressió assistencial està angoixat i estressat. També hi ha  el perfil de profes­sionals amb malalties mentals greus i severes i d’addiccions. Tolchinsky, per altra banda, indica que hi ha unes especialitats que, pel tipus d’entorn en el qual es desenvolupen, si el trastorn que provoca la consulta és per una addicció, suposen un repte, ja que el professional haurà de tornar a un entorn en el qual el mateix producte que ha consumit és la seva eina de treball. També hi ha casos en els quals el pacient està en una situació prou greu com per afectar de manera important la seva capacitat de judici i, per tant, cal fer “una valoració específica sobre la idoneïtat o no del seu retorn a la vida laboral”, assenyala Tolchinsky.

Metges residents
En parlar dels Metges Interns Residents, Gustavo Tolchinsky insisteix que són el futur de la professió i de la sanitat del país i per aquest motiu, és molt important incidir sobre aquest grup. És una oportunitat per fer prevenció i desenvolupar programes formatius i atendre els canvis derivats de l’evolució sociodemogràfica.

Accés a l'entrevista completa.