CoMB MÓN SANITARI

Les restriccions de moviments dels usuaris institucionalitzats

La societat actual ha evolucionat cap a l’apoderament de les persones i els professionals de la salut i les institucions sanità­ries han de posar els usuaris al centre de l’atenció. Qualsevol mesura privativa de llibertat, com la restricció dels moviments, tindrà, doncs, repercussions morals, ètiques, socials i jurídiques ja que en resulta afectat un dret fonamental de les persones, a més d’atemptar contra valors com la dignitat i la mateixa autoestima personal.

El passat mes d’octubre de 2016 es va presentar al Parlament de Catalunya una proposta de resolució sobre les contencions mecàniques aplicades a usuaris ingressats en centres de l’àmbit residencial i sociosanitari per limitar els seus moviments. El diputat Jordi Soler es va posar en contacte amb la Junta de Govern del CoMB sol·licitant la nostra supervisió i suggeriments, per tal com hi havia l’oportunitat de presentar una proposta de transacció per millorar el text. Feta la valoració de la primera proposta, i assolit l’acord amb el primer paràgraf plantejat inicialment, es van afegir els dos punts següents, seguint l’assenyalat al Quaderns de la Bona Praxi 32 del CoMB, de tal manera que, finalment, el text presentat va quedar així:

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

1. Impulsar un estudi amb l’acord dels professionals del sector per a l’elaboració d’un protocol obligatori i comú per a tots els centres catalans (públics, privats i concertats) on es reguli i s’estableixi la justificació, les normes, els materials homologats, el procediment i l’avaluació posterior que cal seguir en els casos de contenció mecànica o immobilització de pacients/interns, als centres geriàtrics i sociosanitaris.

2. Recordar que la contenció física és sempre un tractament mèdic que ha d’indicar un metge, que es fa de manera excepcional en situacions clíniques molt justificades, que es documenten a la història clínica i que està protocol·litzat pels col·legis professionals i que, com qualsevol acte mèdic, està subjecte a la bona praxi, a l’ètica mèdica i a la legislació vigent relacionada.

3. Instar l’Administració a mantenir, respectant en tot moment les prescripcions facultatives, un control estricte d’aquestes prescripcions i que siguin sancionats els centres on no es facin sota indicació i supervisió mèdica, com també on no s’utilitzin contencions homologades, i eradicar així els casos de mala praxi i l’alarmisme social.

El 13 d’octubre de 2016 la transacció es va assumir i això va permetre que la proposta final fos aprovada per unanimitat pel Parlament, amb un reconeixement especial per a tota la bona feina feta pels professionals de l’àmbit sociosanitari i residencial.

Des de la Junta de Govern del CoMB aplaudim el text final aprovat que permet comprendre millor i fer prevaldre la bona praxi assistencial amb pacients vulnerables quan calgui restringir-los el moviment. Igualment, ens congratulem de la bona disposició dels grups parlamentaris a l’hora de trobar punts de consens i que la nostra aportació a través del diputat Soler hagi contribuït a fer-ho possible.

Finalment, vull agrair als companys i companyes de les seccions col·legials de l’Àmbit Sociosanitari i de Residències Geriàtriques la seva resposta ràpida i diligent, com ho ha estat sempre.


Anna Olivé i Torralba, vocal de la Junta de Govern del CoMB. Presidenta de la Junta de la Secció de Metges de l’Àmbit SociosanitariVocal de la Junta de la Secció de Metges de Residències Geriàtriques