CoMB SERVEIS COL·LEGIALS

Les persones refugiades i la síndrome d’Ulisses

El doctor Joseba Achotegui va descriure l’any 2002 la síndrome d’Ulisses, o síndrome de l’immigrant amb estrès crònic i múltiple. Davant la situació extrema i dramàtica que actualment viuen milers de persones refugiades o que demanen refugi al món, Achotegui recorda que la nostra societat té “l’obligació moral i legal” d’ajudar-les, però alerta que, per acollir, “cal fugir del paternalisme i disposar d’un pla que asseguri als refugiats l’autonomia necessària per desenvolupar un projecte de vida”.

Joseba Achotegui és psiquiatre i psicoterapeuta i va ser president de la Secció de Metges Psiquiatres del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) entre els anys 1997 i 2000. Actualment, és director del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) que funciona des de l’any 1994 a la Fundació Sant Pere Claver de Barcelona. És també professor titular de la Universitat de Barcelona i professor col·laborador de la Universitat de Berkeley (Califòrnia, EUA), a més de secretari general de la secció de Psiquiatria Transcultural de l’Associació Mundial de Psiquiatria (WPA) i fundador de la xarxa internacional Atenea de suport psicològic i psicosocial a immigrants en situacions extremes.

Actualment, la síndrome d’Ulisses, descrita per Achotegui i registrada pel mateix doctor i pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), té el reconeixement de la comunitat mèdica i científica internacional. Es refereix al conjunt de símptomes psíquics i somàtics que apareixen en persones migrades sotmeses a uns nivells d’estrès molt intensos i que sovint esdevenen crònics. No es tracta de cap malaltia, sinó d’un quadre reactiu davant de situacions de dol migratori extrem que no poden ser elaborades per les persones que les pateixen. Segons Achotegui, constitueix un problema de salut emergent als països d’acollida d’immigrants al qual no s’està donant una atenció adequada, o bé perquè es banalitza, o bé perquè es medicalitza en excés, en lloc d’oferir una resposta integral amb suport sanitari, social i comunitari.

Es pot dir que la història de la humanitat és, en gran part, la història de les migra­cions. Cadascuna amb les seves característiques específiques. No obstant això, el doctor Achotegui alerta que les migracions que s’estan produint al segle xxi van associades a condicions especialment dures i a una intensificació dels factors que generen estrès. “No és el mateix emigrar en condi­cions difícils que en condicions extremes”, afirma. En els darrers anys, l’emigració s’ha convertit per a milions de persones al món en un procés que genera uns nivells d’estrès tan intensos que arriben a superar la capacitat d’adaptació humana. D’aquí ve la referència a l’Odissea d’Ulisses, qui va patir innombrables adversitats i perills allunyat dels seus éssers estimats.

Els factors d’estrès als quan han de fer front actualment les persones migrants van més enllà del clàssic estrès causat per l’adaptació a un nou país i a una nova cultura:

• Soledat i separació forçada dels éssers estimats
• Sentiment de desesperança pel fracàs del projecte migratori i per l’absència d’oportunitats
• Lluita diària per la supervivència (trobar aliments, trobar un sostre on dormir...)
• Por i, fins i tot, terror que experimenten en els viatges (pasteres, interior de camions, etc.)
• Amenaça constant de les màfies, dels abusos, de la detenció i de l’expulsió
• Indefensió i manca de drets.

Segons el doctor Achotegui, “hi ha una gran deshumanització en la manera d’abordar les migracions d’avui dia, ja que es presta molt poca atenció als sentiments i a les vivències dels protagonistes, els immigrants”.

Accés a l'entrevista a Joseba Achotegui.