Pere Castelló guarint Ferran VII de la seva malaltia de “gota”. Madrid, 1832. © Trustees of the British Museum

CoMB CULTURA I SOCIETAT

Galeria de Metges Catalans

Cirurgians i metges de cambra

Els metges i els cirurgians de cambra eren metges adscrits al servei del rei o de la família reial, tot i que també es podia fer servir la denominació de metge de cambra per designar els metges propis d’algunes famílies nobles, com per exemple els de la Casa d’Alba. Els metges de cambra eren designats pel rei, rebien uns honoraris força importants i eren càrrecs vitalicis. La seva responsabilitat era l’atenció mèdica del monarca o dels membres de la seva família i, eventualment, dels membres de la cort. Aquesta responsabilitat els obligava a acompanyar el rei, la reina o els infants quan aquests es desplaçaven per la península o viatjaven a l’estranger. Depenien del majordom major, el màxim responsable de l’organització de la casa reial.

L’activitat com a metge o cirurgià de cambra era compatible amb la docència. Al llarg del segle xix, gairebé tots els metges de cambra eren catedràtics del Reial Col·legi de San Carles de Madrid. A més, exercien l’activitat professional que, en aquella època, era exclusivament privada.

L’elecció d’un metge com a metge de cambra es basava sobretot en el seu prestigi professional. Per això, la majoria eren catedràtics apreciats per haver actuat amb èxit en alguna consulta mèdica a la qual havia estat cridat durant la malaltia d’algun membre de la família reial. Un cop elegit, el metge de cambra entrava a formar part d’alguna institució sanitària de caràcter polític o tècnic o d’alguna junta de caràcter més aviat consultiu. Tradicionalment, els metges de cambra formaven part del Tribunal del Protomedicat, que entre d’altres fun­cions tenia la d’examinar els que acabaven els estudis de Medicina o de Cirurgia, per concedir-los el dret d’exercir. Podien tenir molta influència davant del rei per afavorir l’aprovació d’algun projecte sanitari, com va succeir amb Antoni de Gimbernat, metge del rei Carles IV, que va influir perquè s’autoritzés l’Expedició Filantròpica de la Vacuna de la Verola que va dirigir Xavier Balmis.

Hi havia diferents categories de metges de cambra, primer o segon metge de cambra de Sa Majestat, metge de cambra honorari o supernumerari –que no tenia les mateixes obligacions que els anteriors, però tampoc rebia salari– i metge de la Reial Família. Qualsevol metge amb alguna d’aquestes categories era considerat posseïdor del màxim mèrit professional i el seu càrrec constava sempre darrere el nom en documents i relacions nominals.

Són nombrosos els metges de cambra del rei d’origen català, nascuts i formats a Catalunya, les biografies dels quals podeu trobar a la Galeria de Metges Catalans. Eren majoritàriament professors dels Reials Col·legis de Cirurgia de Barcelona o de Madrid, com Pere Virgili –que era metge de Ferran VI–, Josep Masdevall, Antoni de Gimbernat i Miquel Bernades –que ho eren de Carles III–, Ignasi Lacaba i Pere Castelló –que ho eren de Ferran VII–, i Joan Drument, d’Isabel II. Eren metges de cambra honoraris de la casa reial, també inclosos a la Galeria de Metges Catalans, Rafael Costa de la Quintana, Josep Queraltó, Carles Nogués i Fèlix Janer.

Miquel Bruguera, director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del COMB

Accés a la Galeria de Metges Catalans.