INNOVACIÓ

Neurociència: desvetllant els misteris del cervell

La neurociència moderna no es podria entendre sense la figura del doctor Santiago Ramón y Cajal. La seva teoria neuronal, on s’emmarca la descripció de la sinapsi, va ser tota una revolució en aquest camp, ja que es va poder entendre el funcionament del sistema nerviós. De fet, les seves aporta­cions als problemes del desenvolupament, degeneració i regeneració del sistema nerviós continuen sent vigents. La neurociència continua la cerca per comprendre els mecanismes biològics que hi ha darrere l’activitat mental de l’ésser humà.

A aquest repte s’hi afegeixen noves disciplines científiques, com la computació i la bioenginyeria que, juntament amb l’anatomia, la farmacologia, la fisiologia, l’embriologia, la psicologia i la neurologia, uneixen esforços per abordar l’estudi del cervell de manera interdisciplinària. Un dels projectes de recerca que millor representa aquest treball conjunt és el Human Brain Project, amb el qual es vol crear un model computacional detallat del cervell que permeti entendre el seu funcionament.

El Human Brain Project, finançat per la Comissió Europea i en el qual participen 150 laboratoris, permetrà cercar l’origen de les patologies del cervell i trobar fàrmacs i tractaments molt més eficaços i personalitzats. Des del punt de vista de la recerca, les sis plataformes tecnològiques que integren el projecte permetran que científics de tot el món puguin accedir a una sèrie d’eines i dades que facilitaran les seves investigacions. Els Estats Units també s’han sumat a la cursa de la recerca en neurociència i han desenvolupat la iniciativa BRAIN, l’objectiu de la qual és en essència el mateix que el del Human Brain Project: fer un mapa de l’activitat cerebral. Així, amb tots dos projectes s’ha fet un pas més enllà i s’ha aconseguit aprofundir en els mecanismes i les relacions que regulen els processos cerebrals.

Tal com s’ha apuntat, la comprensió del funcionament del cervell serà clau, entre altres coses, per prevenir i tractar malal­ties del cervell, especialment les neurodegeneratives associades a l’envelliment, com l’Alzheimer i el Parkinson. En aquest sentit, s’estan desenvolupant nous procediments i tractaments que milloren la qualitat de vida del pacient. Un exemple n’és l’estimulació cerebral profunda. En el cas del Parkinson, la cirurgia consisteix a implantar un elèctrode en un dels nuclis profunds cerebrals que es connecta a un estimulador tot modulant el comportament de les neurones d’aquest nucli. Amb això s’aconsegueix  disminuir considerablement la rigidesa i els tremolors característics de la malaltia. Pel que fa a l’Alzheimer, s’estan portant a terme diferents assajos clínics per comprovar la viabilitat i l’eficàcia de l’estimulació cerebral profunda en el seu tractament A més, aquest tipus de procediment quirúrgic també s’està estenent a altres tipus d’afeccions, com ara l’epilèpsia, el trastorn bipolar, l’anorèxia o la depressió.

Altres tecnologies que plantegen nous escenaris innovadors en el camp de la neurociència són la robòtica i la realitat virtual. Aquesta darrera s’ha convertit en una eina cada cop més estesa en l’àmbit mèdic, ja que té múltiples avantatges, tant per als professionals com per als pacients. En el camp de la neurociència també trobem exemples, com ara la plataforma Sylvius, un projecte desenvolupat pel doctor Gerard Conesa, cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar, i el seu equip. Sylvius suporta totes les tècniques de neuroimatge actuals: 3D estereoscòpica, ressonància magnètica, encefalografia i tractografia, així com sistemes d’estimulació magnètica transcranial. La combinació de tots dona com a resultat un atles de totes les àrees del cervell relacionades amb les funcions bàsiques. A partir d’aquest mapa, el cirurgià pot planificar d’una manera molt més precisa les intervencions quirúrgiques, reduir-ne els riscos i millorar la seguretat del pacient.


Mots