Hospital Clínic de Barcelona
CoMB CULTURA I SOCIETAT

Com es va fer la reforma de l’Hospital Clínic de Barcelona

Una reforma hospitalària radical i consensuada
Miguel Ángel Asenjo
Universidad de Barcelona, 2017

Aquest és un llibre que explica el perquè i el com es va fer la reforma de l’Hospital Clínic de Barcelona de l’any 1972, que va transformar un hospital de beneficència, amb poc prestigi social, que era una extensió de la Facultat de Medicina on els malalts servien perquè els estudiants de medicina poguessin  fer les pràctiques, en un hospital modern que va acabar sent un dels millors hospitals espanyols.

La reforma del Clínic va determinar que l’hospital s’estructurés en serveis d’especialitat i serveis centrals, en els quals els metges estaven contractats per dur a terme una jornada laboral completa i estaven jerarquitzats dins els seus serveis, hi hagués metges residents en formació, i s’establissin estructures de participació dels metges en la gestió de l’hospital. Aquestes característiques, que ara no cridarien l’atenció de ningú, perquè són les habituals en els centres sanitaris, van constituir una revolució.

El llibre de Miguel Ángel Asenjo explica la història de la transformació de l’hospital, comandada pels professors Cristobal Pera i Ciril Rozman, degà i vicedegà de la Facultat, impulsada per un grup de metges joves, els doctors Rodés, Pons, Cararach i Munné, que lideraven els metges de l’hospital, i dissenyada pel que va ser el director tècnic de l’hospital durant gairebé quaranta anys, el doctor Miguel Ángel Asenjo. 

El relat de com es va produir aquesta reforma s’havia limitat fins ara a la seva transmissió oral per part dels que l’havien viscut, tots jubilats sinó ja desapareguts. No hi havia cap document on es descrivissin amb detall els fets i s’analitzessin els perquès. Aquest llibre omple aquest buit i queda per a la història de l’evolució de la sanitat al nostre país.

L’autor l’ha escrit desprès d’haver revisat exhaustivament totes les actes de la Junta de Clíniques des de la constitució de l’òrgan rector del centre, el Patronat, fins l’any 1972, quan es produeix la reforma, i reprodueix amb fidelitat debats, acords i opinions dels protagonistes, de manera clara, transparent i de fàcil lectura. El llibre ha d’interessar als que van viure la reforma com a sanitaris de l’hospital, i pot interessar als metges actuals del Clínic, per conèixer els antecedents de la situació que ara viuen i com es va produir la transformació de la seva institució. Ha d’interessar també als que volen conèixer les intimitats de la història de la sanitat catalana de l’època contemporània, com també al sector de gestors d’hospitals, que coneixeran els detalls del disseny de l’hospital per part dels responsables d’elaborar una reforma que va tenir èxit.


Miquel Bruguera,
director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del COMB