CoMB COOPERACIÓ

ENTREVISTA: Cristina Bocanegra

“La malaltia i la pobresa tenen una relació molt potent i circular: l’una provoca l’altra”

Cristina Bocanegra acaba d’arribar del Brasil. Ha passat quatre mesos a la Fundaçao Oswaldo Cruz “Fiocruz”, on ha pogut aprofundir els seus coneixements en malalties tropicals. Aquesta estada formativa, que ha fet amb l’ajut d’una Beca “Dr. José Luis Bada”, se suma a la seva llarga llista d’experiències en cooperació. Combina la feina a la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Vall d’Hebron amb altres projectes de salut internacional que desenvolupa el mateix hospital. Per això viatja sovint a Angola, on fa recerca i treballa sobre el terreny per conèixer de més a prop els efectes de malalties com l’esquitosomiasi i millorar la qualitat de vida d’aquells que les pateixen. 

Com vas entrar en contacte amb el món de la cooperació?
Abans de començar l’especialitat, vaig agafar un any sabàtic i vaig anar al Perú com a voluntària a un centre sanitari a una barriada de Lima. Allà em vaig adonar que no sabia res i que no podia fer les coses que jo volia i com creia que s’havien de fer. Al Perú vaig veure per primera vegada el que implica la pobresa en una població i el que significa per a la salut. 

Quines altres experiències en cooperació has viscut?
Durant la residència vaig fer rotacions al Brasil, a Tanzània i a Uganda. No obstant això, on més m’he desenvolupat ha estat a Angola. L’Hospital Vall d’Hebron té un projecte amb l’Hospital Nossa Senhora da Paz i hi vaig anar dos anys per treballar en un projecte de tuberculosi multiresistent i participar en les activitats de l’hospital. 

Què t’ha permès fer la Beca Bada que t’ha atorgat el Col·legi?
He pogut fer una estada formativa a la Fundaçao Oswaldo Creu “Fiocruz”, un centre de recerca en malalties tropicals que és a la ciutat de Belo Horizonte (Brasil). Hi he anat a aprendre el que s’està fent en recerca al voltant de l’esquistosomiasi. L’estada ha significat descobrir un món. Hem connectat dues realitats: una persona que és metge i que coneix la malaltia sobre el terreny, i persones que són biòlogues i que coneixen molt bé la immunologia i la patologia. En el futur volem que tots els estudis que es vagin fent en l’àmbit biològic tinguin una finalitat pràctica, millorin els diagnòstics i els tractaments i disminueixi la càrrega de la malaltia.

Què significa per a tu la cooperació?
Des que era estudiant vaig percebre que la salut havia de ser una cosa universal i que no hauria de dependre ni de les condicions econòmiques ni d’on hagi nascut una persona. La malaltia i la pobresa tenen una relació molt potent i circular: l’una provoca l’altra. Per a mi, la cooperació en el món de la salut és una forma d’intentar trencar aquest cercle des d’un punt molt primari de la vida.

Creus que ha de ser una experiència obligatòria per a tots els professionals de la salut?
Em sembla una experiència molt valuosa per a la gran majoria de professionals sanitaris perquè et fa adonar-te de l’important que és la salut per a tots i de la manca de salut que hi ha arreu del món. No obstant això, abans d’anar a fer cooperació, cadascú ha de reflexionar prèviament i ha de tenir molt clar que cal partir d’una relació de respecte —tu no en saps més que ningú—, i que saps què faràs en aquell context. 

Quins són els teus plans de futur?
Seguir treballant en medicina tropical al CAP Drassanes i a l’Hospital Vall d’Hebron i intentar fomentar els projectes internacionals. El meu somni és fer un conveni entre diversos països per tenir els mitjans per entendre molt millor aquestes malalties, tractar-les i millorar la salut de la població.

Entrevista completa a: www.blogcomb.cat