OBITUARIS

Josep Maria Arimany Ridaura (1926-2018)

Artífex de la instauració de la seu del CoMB a Vic

El passat dia 12 de febrer, moria a la ciutat de Vic, després d’una vida longeva que va arribar als 91 anys, el que fou un metge uròleg exemplar i no menys singular, vinculat des de feia molts anys al Col·legi de Metges de Barcelona.

Home que li agradava la història, la cultura, amant també de les idees i de les lletres.

De caràcter extravertit, era un clàssic doctor, reconegut com a model de distinció, tocat amb una vestimenta llampant amb aires de cosmopolita. 

Compromès amb les seves conviccions religioses, no exemptes de sintonia amb la moral i l’ètica, res no impedia que la seva actitud fos respectuosa amb el corrent prosaic de noves generacions aparegudes.

Observador de les coses i adornat per una clara empatia, fou un autèntic comunicador.

Personatge enamorat de la seva ciutat, presumia de vigatà, i ho era dels que s’anomenen de soca-rel. 

Gràcies a la seva vitalitat, capacitat i dinamisme, va ser capaç de tirar endavant projectes ambiciosos, impulsant alhora una amalgama incomptable d’iniciatives que encara avui perviuen. 

Del seu lligam amb la ciutat, n’és prova també el seu pas com a regidor de l’ajuntament durant quatre anys. Empès per la voluntat popular, prioritàriament es va postular com a defensor del model sanitari del país, fent avançar polítiques per millorar la qualitat assistencial del seu Vic natal.

De la seva etapa professional, durant molts anys l’emplena el metge  com a tal, exercint l’especialitat d’urologia, a l’Aliança de Barcelona i de Vic, respectivament.

Més tard fou director general adjunt de l’antiga Clínica Quinta de Salud la Alianza i, posteriorment, director mèdic de la Clínica Aliança de Vic; director d’Assepeyo; metge uròleg a l’Hospital de Puigcerdà; metge de diverses empreses, etc. 

Fidel defensor del món col·legial, fou l’artífex de la instauració de la seu del Col·legi de Metges de Barcelona a Vic, on propicià, a més, l’adquisició del local i les instal·lacions, i passà a presidir la Delegació Col·legial de la Comarca d’Osona.

Com a fet singular, fou reconegut amb la Medalla Institucional de la UVIC, per la seva contribució a la instauració dels estudis Universitaris de Vic. A ell es deu l’Escola Femenina d’Ajudants Tècnics Sanitaris d’Osona, precursora de l’Escola Universitària d’Infermeria d’Osona. Va formar part també del grup impulsor de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar.

L’última i més preuada recompensa li vingué a les acaballes de la vida, quan aquell somni d’autèntica premonició que el perseguia es féu realitat amb la flamant nova Facultat de Medicina de la UVIC-Universitat Central de Catalunya.   

Ha estat: una persona bondadosa, despresa, mai desaprensiva, propera amb els malalts i feliç d’haver exercit la medicina.  

El Col·legi de Metges de Barcelona i de ben segur tots els seus membres i altres companys ens sentim apesarats per la pèrdua d’un home bo, d’un metge que ha honorat la professió, deixant un llegat d’humanisme i fins i tot de prestigi per al nostre col·lectiu.

Des d’aquesta instància, transmetem el condol més sincer a tots els familiars i amics. 


Descansi en pau.
Barcelona, 16 de febrer de 2018 

Miquel Vilardell i Jaume Portús 


Accedir als obituaris complets.