Jenner, vacunant un nen de la verola, pintura de Robert Thom (1960). Collections of the US National Library of Medicine

CoMB CULTURA I SOCIETAT

Galeria de Metges Catalans

Els inicis de la vacunació de la verola a Catalunya

La verola ha estat una de les plagues més mortíferes que ha patit la humanitat. Fins a l’acabament del segle xviii, epidèmies successives delmaven poblacions senceres. Molts dels que no morien patien seqüeles greus, com ceguesa o deformitats cutànies. Durant el segle xviii, s’introdueix a Europa, des de l’Índia, a través d’una aristòcrata anglesa, Lady Mary Wortley Montagu, la variolització, que consistia en la inoculació d’una mica de pus d’un malalt de verola, que induïa molt sovint un estat d’immunitat en el receptor davant del virus de la verola, però en ocasions causava la malaltia i la mort consegüent. Els metges i les autoritats es van dividir entre partidaris i contraris de la variolització. A Catalunya, els professors de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona, Francesc Salvà (1751-1828) i Vicens Mitjavila (1759-1805), que eren les màximes autoritats acadèmiques, es converteixen en defensors d’aquest procediment, com ho fou Josep Pascual i Campo (c. 1730 - c. 1815), que immunitza gent de la plana de Vic, mentre que Jaume Menós i de Llena (segle xviii), n’és un ferm detractor. Les divergències acaben quan s’introdueix la vacuna que Jenner acaba de descobrir el 1796. La notícia, publicada pel mateix Jenner el 1798, s’escampa ràpidament entre la comunitat científica europea, on té un impacte considerable.

El descobriment de la vacuna de la verola és un dels grans avenços que ha experimentat la humanitat perquè ha permès disposar d’un instrument per a la prevenció d’una malaltia mortífera i perquè obre la porta a totes les altres vacunes. La Galeria de Metges Catalans honora els metges vinculats en aquest episodi històric: la introducció de la vacuna de la verola a Catalunya i els qui els van precedir amb la variolització.

El 1800, Francesc Piguillem (1771-1826), metge de Puigcerdà, practica les primeres vacunacions de tot l’Estat espanyol amb limfa vacunal obtinguda d’un amic seu, un metge de París. Durant diversos mesos, vacuna a la Cerdanya, Vic i Barcelona i, el 1801, publica un opuscle on relata la seva experiència i tradueix el llibre Essai sur l’inoculation de la vaccine de François Colon, obra que llegeixen els metges espanyols interessats. Altres metges estenen la vacunació inicial, com Josep Canet i Pons (1758-1832), que vacuna a la regió de Calaf i Marcel Hortet i Pauló (xviii-xix) que ho fa a la Vall de Ribes.

A part de Piguillem, el més notable dels primers vacunòlegs catalans és Josep Salvany i Lleopart (1778-1810), jove metge militar que participa com a sotsdirector en l’Expedició Filantròpica de la vacuna, dirigida pel metge alacantí Francesc Xavier Balmis i encarregada de portar la vacuna de la verola a les terres americanes de la corona espanyola. Salvany segueix durant més de set anys un  itinerari per l’Amèrica del Sud vacunant la població indígena, recorre milers de quilòmetres seguint els Andes, des de Caracas, a Veneçuela, fins a Cochabamba, a Bolívia, on mor a conseqüència d’una tuberculosi.

Catalunya ha contribuït de manera molt activa i notable en la lluita contra la verola i en fou pionera a Espanya.

Miquel Bruguera, director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB


Més informació a: http://www.galeriametges.cat/