CoMB BONA PRAXI

La prescripció eficaç i segura dels fàrmacs opioides i la prevenció dels casos d’abús

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va presentar un Document de Posició amb recomanacions adreçades als professionals per facilitar l’ús adequat dels fàrmacs opioides i prevenir així possibles casos d’abús i addicció.

Al document del CCMC, que va comptar amb la participació i el consens de vuit societats científiques, s’assenyala que els opioides són analgèsics molt eficaços per al tractament del dolor, però no estan exempts d’efectes secundaris. També es fa èmfasi en la crisi epidèmica dels opioides que va començar als Estats Units a mitjans anys noranta. Aquest any 2018, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha cridat l’atenció del món sobre l’increment de morts per sobredosi i de casos d’addicció. A la Unió Europea, encara que no s’arribi a aquesta situació, la prescripció ha augmentat entre els anys 2008 i 2015 en un 84 %. 

A continuació, reproduïm les recomanacions del CCMC i de les societats científiques:

  • En el maneig del dolor crònic no oncològic, cal combinar estratègies multimodals, integrals i multidisciplinàries.
  • Cal fer una avaluació integral del dolor i de l’impacte que té en la vida diària i plantejar objectius realistes segons el diagnòstic.
  • És imprescindible fer una selecció adequada dels pacients a qui es prescriu fàrmacs opioides majors.
  • Cal tenir especial cura amb pacients ancians o amb comorbiditats. Les malalties associades i la polifarmàcia poden intensificar els efectes adversos i les complicacions dels analgèsics.
  • Cal proporcionar informació detallada i comprensible al pacient i als familiars sobre els beneficis, els possibles efectes secundaris i el risc d’addicció del consum de fàrmacs opioides.
  • Cal aclarir certs conceptes al voltant de l’addicció que sovint són interpretats de manera equivocada: 
    • L’addicció no és sinònim de dependència física o tolerància.
    • El dolor no protegeix de desenvolupar addicció als opioides.
    • No només causa addicció l’ús a llarg termini de determinats tipus d’opioides.
    • No hi ha pacients immunes a desenvolupar addicció als opioides.
  • Un cop escollit un tipus d’opioide major, s’ha d’establir una pauta d’ús regular a hores i dosis fixes. S’han d’evitar les prescripcions a demanda.
  • El tractament s’ha d’iniciar de manera individualitzada, amb un seguiment continuat. Cal un control estricte del pacient durant el primer mes, per tal de valorar l’eficàcia del tractament, l’aparició d’efectes secundaris i de conductes de risc o addiccions.
  • Cal una reavaluació al cap de 3-6 mesos de tractament per valorar la conveniència de continuar-lo, reduir-ne les dosis o proposar altres estratègies.
  • Si un pacient arriba a desenvolupar addicció, cal recordar que la xarxa assistencial de Catalunya disposa d’unitats especialitzades per abordar aquest problema i a les quals cal derivar el pacient al més aviat possible. 


Autors del document del CCMC: Eugeni Bruguera, Anna Carreras, Anna Manresa, Sònia Miravet, Aina Perelló, Maria Victòria Ribera, Antoni Trilla i Josep Vilaplana.


Document de posició complet a: www.comb.cat