CoMB BONA PRAXI

L’assistència a persones en situació de final de vida

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) considera oportú debatre sobre l’eutanàsia, però recorda que ha de ser compatible amb la prioritat de garantir una atenció digna i de qualitat en el procés de final de vida.

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha aprovat i publicat el Document de Posició sobre  “L’assistència a persones en situació de final de vida”, en el qual defensa que una eventual regulació de l’eutanàsia a l’Estat espanyol hauria d’anar acompanyada d’un impuls decidit per garantir a tot el territori l’atenció pal·liativa integral a les persones que es troben en situació de final de vida, condició que en aquests moments no es compleix. El document ha estat elaborat per una dotzena de professionals i revisat per la Comissió de Deontologia del CoMB.

En l’actual context de reactivació a l’Estat espanyol del debat al voltant del dret a la disponibilitat de la pròpia vida en situacions de malaltia o discapacitat greu i de la despenalització de l’eutanàsia, el document destaca que aquest no és un debat essencialment mèdic, sinó social i polític. Correspon, per tant, als ciutadans i als seus representants democràtics decidir sobre aquesta qüestió i fer-ho amb el màxim consens. Això no treu, però, que la professió mèdica tingui molt a aportar en una eventual regulació, sobretot a l’hora d’aclarir conceptes i de vetllar pels interessos i la dignitat dels pacients, per la qualitat de les actuacions i per la seguretat jurídica dels professionals.

“Creiem que es oportú debatre i legislar sobre l’eutanàsia en aquests moments, però, al mateix temps, això no pot esdevenir l’excusa per deixar d’abordar la necessitat urgent d’invertir esforços i recursos per assegurar una atenció de qualitat a tots els pacients que es troben en el tram final de vida”, afirma el president del CoMB, Jaume Padrós. Per la seva banda, el president de la Comissió de Deontologia del CoMB, Josep Terés, assegura: “Lluny d’oposar-nos a la regulació de l’eutanàsia, volem deixar clar que aquest supòsit afecta un nombre relativament baix de casos i que la prioritat ha de ser garantir una mort digna i en pau a tothom, d’acord amb allò que ha donat i dona sentit a la vida de cadascú.”

El document del CoMB recull un missatge molt clar: “Ningú no hauria de desitjar morir per manca d’accés a les cures pal·liatives.” En aquest sentit, insisteix que cal assegurar l’equitat en l’accés a l’atenció pal·liativa integral i que això requereix destinar-hi recursos i facilitar la formació específica dels professionals. “L’accés a una atenció digna i de qualitat al final de vida ha de ser reconegut com un dret”, afirma Jaume Padrós.

En les darreres dècades, Catalunya ha desplegat un sistema d’atenció als malalts terminals oncològics que ha comptat amb el lideratge dels professionals sanitaris, esdevenint un model de prestigi i referència mundial reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Malgrat que algunes comunitats autònomes també han desplegat el mateix model, encara hi ha molta població al conjunt de l’Estat espanyol que no se’n beneficia. D’altra banda, ha de ser una prioritat estendre l’actual model d’atenció als pacients amb malalties cròniques avançades no oncològiques (cardiovasculars, neurodegeneratives, etc.).


Objectius del document

El document del CoMB enumera i desenvolupa les principals claus per garantir una assistència de qualitat als pacients en situació de final de vida, començant per la importància d’identificar de manera precoç els malalts amb necessitats d’atenció pal·liativa per tal que el metge pugui conèixer de primera mà els seus valors, les seves pors i angoixes i la seva voluntat. Aquest coneixement ha de permetre als professionals valorar les necessitats del malalt (físiques, funcionals, psicològiques, espirituals, etc.) i iniciar la planificació de decisions anticipades amb la participació activa del pacient i del seu entorn proper. Comunicació, acompanyament i respecte a la voluntat del pacient esdevenen fonamentals en tot aquest procés, que té com a objectiu evitar al màxim el patiment físic i emocional i facilitar una mort digna i en pau.

Un dels objectius del CoMB a l’hora d’elaborar aquest document també ha estat aclarir conceptes que sovint poden resultar confusos, però que són fonamentals per mantenir un debat rigorós. En aquest sentit, s’hi inclouen definicions i reflexions al voltant de conceptes com esforç terapèutic, sedació pal·liativa o terminal, eutanàsia i suïcidi assistit.


Document complet a: www.comb.cat

Conclusions i posició del CoMB sobre l’assistència a persones en situació de final de vida

1. El debat sobre l’eventual regulació i despenalització de l’eutanàsia no és un debat mèdic, o únicament mèdic, sinó social, ètic i polític. Per tant, la seva concreció correspon a la societat, a través dels seus representants democràtics. 

2. En tot cas, qualsevol regulació hauria de ser garantista de drets i proporcionar seguretat jurídica a tots els implicats. Igualment, caldria que es contemplés el dret a l’objecció de consciència dels professionals sanitaris, així com la participació de metges assistencials al si dels comitès o òrgans que hagin de prendre decisions respecte a les peticions d’ajut a morir. 

3. Amb independència de l’orientació que els legisladors vulguin donar al reconeixement del dret a l’autonomia del pacient en situació terminal o de greu discapacitat, és imprescindible que aquesta iniciativa també suposi un impuls i abordatge de l’accés dels pacients que es troben en un procés de final de vida a una atenció integral pal·liativa de qualitat i digna, des d’una perspectiva de recursos materials, humans i assegurant l’equitat en l’accés. 

4. En les darreres dècades, Catalunya ha desplegat un sistema d’atenció als malalts terminals oncològics que ha comptat amb el lideratge dels professionals sanitaris, esdevenint un model de reconegut prestigi i referència mundial en aquest àmbit, segons l’OMS. Malgrat algunes comunitats autònomes també han desplegat el mateix model, encara hi ha molta població al conjunt de l’Estat espanyol que no se’n beneficia. 

5. La prioritat en aquests moments també s’ha de situar a donar una resposta adequada, igualment integral, integrada i digna, per a les persones amb malalties avançades no oncològiques en situació de final de vida. Per tant, reclamem als poders públics i als responsables d’institucions i organitzacions sanitàries i assistencials que prioritzin recursos econòmics i formatius per fer-ho possible. Igualment, instem el conjunt d’organitzacions professionals perquè incentivin que se situï com a eix prioritari de la formació específica (incloent-hi els aspectes bioètics i de gestió) per assolir una atenció de final de vida de qualitat. 

Autors del Document de Posició: Josep Terés (coordinador), Xavier Busquets, Lluís Cabré, Jordi Craven-Bartle, Montserrat Espier, Benito Fontecha, Esther Limón, Mercedes Martínez, Anna Olivé, Jaume Padrós, Montserrat Perelló i Gustavo Tolchinksy.