CoMB CULTURA I SOCIETAT

Entrevista

Rosa Dinarès, radiòloga de l’Hospital General de Catalunya i màster en Egiptologia

“La medicina de l’antic Egipte es basava en l’experiència i l’observació”

El 25 i 26 d’octubre es celebrarà a Barcelona la 3a Conferència Internacional de Farmàcia i Medicina a l’Antic Egipte. La radiòloga i egiptòloga Rosa Dinarès, que ha estat una de les persones que ha portat a terme aquesta iniciativa i que forma part del Comitè Organitzador, ens explica les seves experiències.

La vocació per l’egiptologia va anar en paral·lel amb l’estudi de la medicina?

De ben petita ja volia ser metge i egiptòloga, les dues coses. La medicina sempre m’ha agradat molt, però va arribar un moment que em faltava l’altra part i vaig començar primer a la Fundació Clos i d’aquí vaig passar a l’UAB, on vaig fer el màster en Egiptologia. He tingut la sort de poder combinar la radiologia amb l’egiptologia.

Com s’aplica la radiologia a l’egiptologia?

La meva feina és estudiar les restes humanes, mòmies i restes esquelètiques. He treballat sobretot a Luxor en quatre tombes, en set campanyes, en les quals hem fet estudis de radiologia a les restes humanes. El problema ara a Egipte és que no pots treure cap resta de les tombes, no t’ho pots endur a un hospital. Només es poden estudiar amb escàner i radiologia les mòmies que ja són en museus i que es poden portar als hospitals. Però les que es troben a les tombes no poden treure’s de la necròpolis. Per tant, tenim un petit aparell amb el qual fem les radiografies a dins la tomba. 

Com era la medicina a l’antic Egipte?

Hi ha uns quants papirs mèdics que ens han arribat. Tinc la sort de poder traduir el jeroglífic i poder-los llegir de primera mà. És molt interessant, basaven el coneixement de la medicina en l’experiència, amb la repetició dels actes, com feien sempre el egipcis. Estudiaven els símptomes, els signes de les malalties i intentaven posar-hi remei. No podem dir que era una medicina científica, però sí que era una medicina basada en l’experiència i en l’observació molt detallada de la malaltia i de l’anatomia. En sabien molt, d’anatomia, perquè ells momificaven i, per tant, coneixien molt bé el cos humà. 

Quins tractaments empraven?

Els remeis que tenien estaven basats en elements naturals, minerals, plantes, herbes, poca cosa més. La cirurgia sembla que no existia més enllà de la cirurgia externa (abscessos, ferides de guerra). Cosien les ferides. En la seva època era una medicina molt avançada. No pensaven que la malaltia la provocaven els mals esperits, sabien que era el mateix organisme el que podia provocar-la.  Amb la radiologia veiem les lesions que queden reflectides als ossos. Les fractures estan molt ben reduïdes i molt ben consolidades. Aprofitaven molt bé els pocs recursos que tenien. També hem trobat lesions òssies d’aspecte metàstatic, per tant trobem senyals que ja existia el càncer.

Podem saber quines eren les malalties més freqüents i de què morien? 

No varia gaire de les nostres. D’artrosi, per exemple, n’hi havia molta. Morien molt d’infeccions, sobretot a la infància, i desprès de deixar l’alletament hi havia un pic important de mortalitat perquè no tenien antibiòtics. Es diu que la mitjana d’edat de mort era de 30 o 35 anys, però això no és del tot cert. L’elevada mortalitat infantil fa baixar molt l’edat de mort. Trobem mòmies de més de cinquanta anys i de seixanta anys i que tenen un estat físic ossi molt bo. Va ser la primera civilització que va fer una història clínica. Als papirs descriuen la ferida, donen un pronòstic i apliquen un tractament. Mai abandonaven ni els malalts ni els disminuïts, tant físics com psíquics, sempre diuen que s’han de cuidar. 

Ens pots parlar de la 3a Conferència Internacional que tindrà lloc a Barcelona?

La primera es va fer a El Caire i la segona es va fer a Manchester al cap de dos anys, ara fa deu anys. La tercera s’havia de fer a Assuan (Egipte) però va esclatar la primavera àrab i es va deixar de fer. Vam pensar de fer-ne una a Barcelona. Aleshores vam parlar amb la doctora Rosalin Davis, que és una eminència en egiptologia, i li va agradar molt la idea. Recomanaria aquest congrés a tothom que tingui curiositat o vulgui conèixer amb més profunditat els aspectes mèdics, farmacològics i veterinaris a l’antic Egipte. Els que presenten comunicacions són egiptòlegs, antropòlegs, radiòlegs som uns quants, i veterinaris. També participen traductors dels papirs, lingüistes, epigrafistes i hi ha també metges paleopatòlegs.


Accés a l'entrevista completa: www.youtube.com/COMBarcelona