CoMB CULTURA I SOCIETAT

Entrevista

José Luis Cabrera Muñoz, guanyador absolut de la cursa Medijocs 2018

“L’activitat física és la medicina més barata i amb millors resultats que tenim”

L’ edició de la cursa atlètica dels Medijocs del 2018 l’ha guanyat per primer cop un metge amb un temps de (29:20) en la categoria absoluta. Es tracta de José Luis Cabrera Muñoz, té 40 anys, és metge de família al CAP Terrassa Est del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). 

Per què creus que fins ara cap metge no havia guanyat la categoria absoluta?

Conec molts metges, tant homes com dones, i molta gent vinculada a la sanitat que té un bon nivell atlètic. Però per assolir un nivell superior es requereix més i millor preparació i més dedicació. Jo he aconseguit unir les tres coses i crec que aquesta ha estat la clau.

Entrenes sovint? Quin paper té l’esport a la teva vida?

Entreno cinc dies a la setmana i sis quan parlem de preparar una marató. Tot i treballar a les tardes, m’aixeco molt d’hora, sovint quan encara el sol ni ha sortit. És la manera de no restar temps a la meva vida familiar o professional. A dia d’avui, l’esport forma una part essencial en la meva vida. 

Et resulta difícil compaginar la tasca professional amb l’entrenament?

De temps, sempre n’hi ha, s’ha de tenir la voluntat i les ganes de trobar-lo. En el meu cas, compatibilitzar-lo amb la feina (treballo a la tarda i entreno al matí), no és un gran problema, però això sí, sense oblidar-me que també tinc una família a la qual he de dedicar temps. 

Quin tipus d’ambient es respira a la cursa dels Medijocs?

Medijocs és una cursa petita, però ben arrelada al calendari, amb 14 edicions disputades. L’ambient és molt sa. La gent que hi participa sol repetir, si pot. El recorregut és dur, però sempre és bonic córrer a la natura. 

Com et vas plantejar la cursa i quines sensacions vas tenir mentre la feies?

Conec perfectament el circuit, havia de sortir fort i controlar els dos primers quilòmetres dintre del parc, veient com em trobava jo i com la resta de gent. Durant la cursa em vaig sentir bé, amb bones sensacions, tot i l’esforç final i el fet d’haver d’anar amb cura en alguns punts per la pluja del dia anterior. La sensació final de guanyar va ser magnífica.

Quina preparació física creus que és important tenir per afrontar aquest tipus de curses?

Es tracta d’una cursa curta, de poc més de vuit quilòmetres. No és plana i no és per asfalt. El més important en aquestes curses és la força. Tenir unes cames fortes, que et permetin aguantar els desnivells i que el ritme i la sensació física se’n ressentin el mínim possible. A part d’això, tenir una bona preparació quant a velocitat per poder marcar un bon ritme i constant en les parts més planeres. 

Quin consell donaries a qui volgués tenir un bon resultat?

Si realment vols obtenir un bon resultat en aquesta cursa, no et pots cremar en els primers quilòmetres. Per tant cal moderació al principi.

L’any vinent tornaràs a participar?

Com a metge i com a atleta, és una cursa que sempre tinc present al cap. De les 14 edicions, només me n’he perdut una per lesió. Les altres vegades que no hi vaig participar van ser el 2012 (disputava la marató de Londres una setmana després) i el 2013 (havia disputat la marató de París, una setmana abans). Per tant, sense marató i sense lesió, la resposta seria sí. 

Com a metge, com valores l’activitat física per mantenir un bon estat de salut? La “receptes”

L’activitat física és la medicina més barata i amb millors resultats que tenim. Pot participar tan directament com indirecta en la millora de l’estat de salut de gairebé la totalitat de la població. Gairebé qualsevol patologia pot veure’s millorada per un bon estat físic. I, a més, és una medicina que és adaptable al pacient i que es pot prescriure a totes les edats de la vida. Tot i “receptar-la”, necessitaríem més temps, més recursos i més opcions per fidelitzar els pacients, però també caldria més educació sanitària en aquest àmbit.

Què vas sentir en ser el primer a creuar la línia de meta? Ho sols dedicar? Penses en algú?

Penses en l’esforç, en el sacrifici, en el treball que has fet per aconseguir aquella fita i et fa sentir encara més satisfet. També és inevitable pensar en els que t’estimes, en la família que hi ha darrera, que és el motor de la meva vida. Si aconsegueixo quelcom destacable, sempre penso que, sense ells, res seria igual. I ara més que mai, particularment centro els meus pensaments en la meva dona i en la meva filla a punt de néixer.


Entrevista completa a: https://blogcomb.cat/