CoMB

És urgent definir un nou model assistencial

He de tancar aquestes línies quan tot just s’han signat els acords entre Metges de Catalunya i l’Institut Català de la Salut (ICS) per posar fi a una vaga dels metges i metgesses de l’atenció primària. Persisteixen, però, les mobilitzacions dels companys i companyes dels centres sanitaris concertats de tot Catalunya.

Tant de bo no haguéssim hagut d’arribar fins aquí i haguessin estat escoltades la multitud de veus que, des de la professió i durant els darrers anys, hem denunciat repetidament la situació límit que es vivia als centres sanitaris. Tant de bo els governs successius i tots els responsables polítics en general no haguessin girat el cap per mirar a una altra banda, mentre als centres sanitaris bullia el còctel explosiu del qual ja vaig alertar en la meva compareixença al Parlament fa un any i mig. Tot això hauríem volgut, però és obvi que la realitat ha estat ben diferent. I no ha estat pas perquè de la banda dels professionals no hagin sorgit propostes.

Els metges estem demanant fa temps més recursos, humans i econòmics. I la resposta de l’Administració ha estat tan simple com que aquests recursos no estan disponibles. És cert que no podem obviar els efectes del dèficit fiscal, com també cal recordar que l’infrafinançament que arrossega la sanitat catalana ha esdevingut crònic. Però és hora de dir unes quantes coses de manera ben clara. Per raons d’espai, n’esmentaré tres. Primera, que la tan aclamada excel·lència del nostre sistema sanitari ja no es pot seguir sustentant de manera exclusiva en el compromís dels professionals. Segona, que el país necessita definir de manera urgent un nou model assistencial adequat a les necessitats del segle xxi. I tercera, que aquest nou model ha d’apostar definitivament per l’atenció primària i, en general, per nous models organitzatius.

Hem repetit fins al cansament que l’atenció primària havia de ser la porta d’entrada del sistema, però, en realitat, això està buit de contingut si al darrere no hi ha capacitat resolutiva. I, perquè l’atenció primària resolgui de veritat els problemes de salut de la població, ens cal, a més de recursos humans i econòmics, instruments de gestió clínica i organitzativa. De la mateixa manera que, a l’àmbit hospitalari ens cal també de manera urgent una coordinació més fluida amb l’atenció sociosanitària.

Com he dit abans, tant de bo aquestes vagues concloguin amb acords positius i, sobretot, amb voluntat de desenvolupar-los i de fer canvis reals. Hi ha d’haver una inflexió en l’atenció política. Ho comprovarem ben aviat i ho podrem analitzar. Vull creure que la societat a la qual servim i el conjunt de forces polítiques que la representen han entès que cal virar el rumb. Resto esperançat. De moment, us convido a llegir les pàgines següents i aprofito per desitjar-vos, a tots vosaltres i a les persones que estimeu, unes molt bones festes de Nadal i un feliç any 2019, amb salut. 

Jaume Padrós Selma,
president del Col·legi de Metges de Barcelona