CoMB MÓN PROFESSIONAL SERVEIS COL·LEGIALS

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt ha atès prop de 3.000 metges i metgesses en 20 anys

Des de 1998 el PAIMM ofereix assistència als professionals afectats per trastorns mentals o addiccions. Per celebrar el 20è aniversari del programa, experts nacionals i internacionals van participar en unes jornades els dies 8 i 9 de novembre al CoMB.

Les jornades commemoratives PAIMM 20 anys (1998-2018), organitzades pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), l’Organización Médica Colegial (OMC) i el Departament de Salut, van servir per reflexionar, contrastar i compartir experiències diverses d’atenció al metge malalt en l’àmbit internacional, però també per aprofundir en diferents aspectes essencials que defineixen el PAIMM.

La presentació de les jornades va anar a càrrec del president del CoMB, Jaume Padrós; del president del Col·legi de Metges de Girona i del CCMC, Josep Vilaplana, i del president de l’OMC i coordinador estatal del PAIME, Serafín Romero. També van participar en la commemoració dels 20 anys de PAIMM els presidents dels Col·legi de Metges de Lleida i de Tarragona, Ramon Mur i Fernando Vizcarro.

Jaume Padrós va recordar que el PAIMM és una mostra exemplar d’autoregulació professional, gràcies a la qual s’ofereix al ciutadà la millor garantia de bona praxi. Segons Padrós, el PAIMM ha demostrat ser un programa rehabilitador, però també “un instrument fonamental per donar compliment a una de les funcions essencials del Col·legi: el control de l’exercici professional”. Josep Vilaplana va incidir en el fet que el PAIMM ha esdevingut un dels serveis essencials dels col·legis catalans i de la resta de l’Estat, que prestigia la professió i la figura del metge. Per la seva banda, Serafín Romero va agrair l’empenta demostrada pel CoMB quan l’any 1998 va posar en marxa el PAIMM. Romero va afirmar que, només per aquest programa, es justifica de manera incontestable la necessitat de la col·legiació universal.

El futur del PAIMM: la prevenció

A la seva ponència sobre la salut dels metges a Catalunya, el secretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky, va destacar el valor del coneixement acumulat al llarg d’aquests 20 anys del PAIMM. Va recordar que l’autoregulació és un “privilegi” de la professió mèdica, que també genera un deure i un compromís envers els pacients i ciutadans. Tolchinsky va assenyalar que el fet diferencial del PAIMM i allò que l’ha convertit en un referent mundial és, precisament, que els col·legis de metges, com a agents reguladors de l’exercici de la professió, són els que proveeixen també l’assistència per als metges malalts. “Regular la nostra professió és molt més que aplicar mesures punitives”, va afirmar Tolchinsky. 

Per la seva banda, la coordinadora de programes de la Fundació Galatea, Anna Mitjans, va explicar com aquesta entitat s’ha convertit en un altre dels elements distintius del model català, no tan sols perquè és el paraigüa que aplega programes assistencials adreçats a vuit professions diferents de l’àmbit de la salut, sinó pel volum de coneixement que genera amb els seus treballs de recerca sobre salut, estils de vida i condicions laborals de professionals sanitaris. Mitjans també va destacar que els programes de prevenció són el millor complement als programes assistencials. 

El PAIMM aposta, cada cop més, per la prevenció i la promoció de la salut, especialment amb accions adreçades als metges joves. Un dels pròxims reptes, de fet, és arribar també als estudiants de Medicina. En aquesta línia, es va posar en funcionament l’any passat el servei de Suport Emocional per a Professionals de la Salut (SEPS) , que dona resposta a situacions d’estrès o burnout, desordres adaptatius, etc. També des de la Fundació Galatea, s’estan oferint noves formacions per millorar les competències dels professionals i dels equips cap a un exercici professional saludable.

Imatge

El desenvolupament del PAIMM

Aquesta taula rodona, presentada i moderada per Josep Vilaplana, va comptar amb la participació del director científic de la Clínica Galatea, Miquel Casas; la directora del Pla de Salut Mental de la Generalitat de Catalunya, Cristina Molina; el secretari del Colegio de Médicos de Bizkaia, Rafael Olalde; i el coordinador del PAIME a Castilla y León, Juan José Aliende. En aquesta taula, es van posar en comú les experiències i dades dels diversos PAIME espanyols. Els participants van incidir en aspectes com la prioritat de la detecció precoç, la necessitat de més coordinació autonòmica i la importància de consolidar i donar continuïtat a la filosofia del programa, per sobre de les diverses juntes de govern col·legials. 

Professionalisme i control de la praxi

La taula que va abordar el paper del PAIMM com a programa col·legial per al control de la praxi va generar un interessant i intens debat a propòsit de la discussió d’un cas. Moderada per la vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, hi van participar la directora general del l’Institut Borja de Bioètica-Universitat Ramon Llull i presidenta de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Lleida, Montserrat Esquerda; el director mèdic de la Fundació Althaia, Ignasi Carrasco; l’advocada de l’Assessoria Jurídica del CoMB, Mercedes Martínez, i el membre de la Comisión Deontológica Nacional del Consejo General de Colegios de Médicos de España, Mariano Casado

En el decurs d’aquesta taula es va incidir en la importància del contracte terapèutic, com a instrument altament eficaç per garantir el compliment del tractament i, alhora, el control de la praxi. Al llarg dels 20 anys d’història del PAIMM, s’han signat 326 contractes terapèutics. L’advocada Mercedes Martínez va recordar que aquest contracte inclou les condicions que el col·legi considera necessàries perquè el professional continuï exercint sense posar en risc els pacients.

El debat va generar reflexions molt interessants, com ara considerar que la mateixa professió “és, de manera inherent, una professió de risc”. Segons Montserrat Esquerda, “no és un problema individual , sinó un problema del sistema i, com a tal, les organitzacions sanitàries també tenen responsabilitat en la salut dels seus professionals”.

L’extensió del PAIMM a altres professions

“La gran riquesa del PAIMM ha estat convertir-se en un projecte multidisciplinari sota el paraigüa de la Fundació Galatea”, va afirmar Miquel Vilardell, president d’aquesta entitat, creada l’any 2001, per ampliar l’oferta del PAIMM a d’altres professions del món de la salut. Cada cop més, a l’àmbit professional de la salut, les responsabilitats són compartides, atès que l’exercici de cap de les professions d’aquest sector s’entén ja sense el treball en equip. “El suport mutu dins de l’equip és un factor preventiu i protector de la salut”, va insistir Vilardell.

 

L’eficàcia del PAIMM: la reinserció dels metges atesos

Un dels objectius del PAIMM és rehabilitar els metges i metgesses malalts i recuperar-los per a l’exercici, fet que s’aconsegueix en el 80 % dels casos. D’aquest important aspecte es va tractar en la taula moderada pel cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Josep Manuel Menchón, i en la qual van intervenir el coordinador PAIME a Còrdova, Bartolomé de la Fuente; la membre de la Comissió de Casos Difícils del PAIMM, Noemí Prat; la cap dels Serveis d’Avaluacions Mèdiques de la Generalitat de Catalunya, Imma Aguado; el vocal del CoMB i tutor de contracte terapèutic del PAIMM, Josep Maria Benet; i el cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l’Hospital de Sant Pau i també tutor de contracte terapèutic del PAIMM, Rafael Padrós.

El director assistencial de la Clínica Galatea, Eugeni Bruguera, va analitzar el perfil dels metges atesos al PAIMM i va destacar la xifra de 2.790 professionals que hi han passat al llarg d’aquests 20 anys. En els darrers anys, s’han atès entre 120 i 140 casos nous anuals i, al llarg de l’any, es mantenen actives entre 500 i 530 històries clíniques de mitjana. Bruguera també va donar dades sobre els principals motius de demanda assistencial, que és voluntària en el 95 % dels casos.

Model assistencial i cartera de serveis del PAIMM

El model del PAIMM es basa en un esperit rehabilitador i no coercitiu, dins de la més absoluta confidencialitat. Així mateix, dona al metge tot el suport legal i econòmic que li és necessari i li proporciona un tractament personalitzat a través d’una unitat d’ingrés pròpia, si arriba el cas. El tipus de model assistencial i la cartera de serveis del PAIMM va centrar el debat en la darrera taula de les jornades, moderada pel cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, Antoni Ramos, i en què també van participar el director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo; la coordinadora assistencial de la Clínica Galatea, Dolores Braquehais; la directora tècnica de la Fundación para la Protección Social de l’OMC, Nina Mielgo, i la responsable de la Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea, Carme Bule

 

Imatge

Taula sobre contrastant experiències en l’àmbit internacional.

Contrastant experiències en l’àmbit internacional

 La taula rodona sobre els diversos programes internacionals d’ajuda al metge malalt va comptar amb la participació de la directora mèdica del Physicians Health Programme (PHP) del Regne Unit, Clare Gerada; la directora adjunta de Policy of Business Transformation and Safeguarding al General Medical Council (GMC) del Regne Unit, Anna Rowland; la directora clínica i del programa de l’Alberta Medical Association Physician and Family Support Program (PFSP) al Canadà, Terrie Brandon; el president de l’Association Soins pour les Professionels de Santé (SPS) a França, Eric Henry; el coordinador del Programa de Bienestar Profesional del Colegio Médico d’Uruguai, Juan Dapueto; la fundadora i coordinadora del Programa de Atención de Salud Mental en el Médico Enfermo (PASSME) del Colegio de Médicos de Buenos Aires, Distrito III, a Argentina, Silvia Bentolila; i, finalment, la professora emèrita de Psicologia Clínica de la University of Northumbria, al Regne Unit, Jenny Firth-Cozens.

A la taula, es va parlar de l’origen i característiques de cadascun dels programes representats. El PHP del Regne Unit ha tractat més de 6.000 pacients, el 75 % dels quals ha pogut tornar al seu lloc de treball. Per la seva banda, al GMC porten dos anys centrant els seus esforços en la prevenció per preservar la salut dels professionals. El PFSP del Canadà, l’origen del qual es remunta a l’any 1983, va atendre més de 1.800 trucades l’any passat. El programa uruguaià, en canvi, té només 6 mesos de vida i, en aquest temps, ha atès 13 professionals. En el cas francès, l’SPS és un servei telefònic, que actualment dona recursos d’ajuda psicològica a més de 1.000 professionals. Per últim, el PASSME argentí ha atès, des de 2005, més de 1.100 casos de salut mental i conductes addictives.

Al debat posterior, es van plantejar els grans reptes de futur per als programes d’ajut al metge malalt: el seu finançament, públic en la majoria de casos, està en perill?; quins canvis implicarà la creixent feminització de la professió?; s’ha d’avançar més en la prevenció i posar l’accent en la salut dels estudiants de medicina?; cal més formació sobre la cura de la pròpia salut? Així mateix, es van tractar temes com el paper regulador dels col·legis de metges per garantir el correcte exercici de la professió i la seguretat dels pacients, o la necessitat de saber distingir entre mesures encaminades a millorar la salut del metge malalt i mesures punitives o disciplinàries, que haurien de ser sempre l’últim recurs. 

Imatge