CoMB MÓN PROFESSIONAL MÓN SANITARI

Presentació de l’Estudi de la Professió Mèdica (2017-2018)

L’enquesta del CoMB té l’objectiu de conèixer la situació per tal de detectar els aspectes sobre els quals caldria actuar per avançar de cara al futur.

El 85 % dels metges i metgesses en actiu del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) tornarien a fer la carrera de Medicina, malgrat les dificultats que avui dia afecten la professió. Així ho expressen en una enquesta elaborada pel Col·legi, on la majoria dels professionals, a més de constatar un elevat grau de vocació i compromís (gràfic 1), també deixen constància dels principals problemes que els afecten actualment i que els generen insatisfacció, com la precarietat laboral o la manca de control i de llibertat per prendre determinades decisions que sovint topen amb les prioritats de les organitzacions on treballen. 

L’enquesta forma part d’un estudi més ampli que es va dur a terme l’any 2017 (Estudi de la Professió) amb una mostra representativa de 672 col·legiats. Algunes de les qüestions plantejades ja s’havien inclòs en un estudi anterior de l’any 2003 i, per tant, en aquests casos, se n’ha pogut comparar l’evolució dels resultats. L’estudi s’ha fet tenint en compte el gir demogràfic que s’ha produït en el col·lectiu al llarg d’aquests catorze anys. En aquest sentit, les dones han passat de representar el 40 % dels col·legiats de la mostra de l’any 2003 al 53 % a l’estudi del 2017. D’altra banda, la professió, com la població en general, s’ha envellit i ha passat de 46,3 anys de mitjana a 49,3.

Valoració del grau de llibertat per prendre decisions

El grau de llibertat que els metges i metgesses perceben a l’hora de prendre decisions sobre aspectes organitzatius de les institucions on treballen tan sols obté una puntuació de 4,3 en un barem d’entre 0 i 10. Per contra, el grau de llibertat percebut quan les decisions se centren en els pacients assoleix una puntuació de 7,7. Les perspectives de futur que tenen els professionals en aquest sentit no són optimistes, ja que gairebé el 50 % creuen que la seva capacitat de decidir sobre les organitzacions disminuirà encara més (gràfic 2).

Imatge

 

L’enquesta també constata la pèrdua del nivell de control percebuda pels col·legiats en els darrers anys, en relació amb diferents aspectes concrets de la seva tasca diària (gràfic 3). La sensació de control és menor en aquells aspectes que tenen a veure de manera més directa amb l’organització (horari, temps de dedicació als pacients, disseny de prioritats, etc.) que no pas en els relacionats amb l’acte mèdic en si, com la prescripció de medicaments o la indicació de proves i procediments.

Imatge

Les dades anteriors indiquen que hi ha una manca d’alineació entre els valors i les prioritats dels professionals i els de les organitzacions. Aquest dèficit es confirma quan el 90 % dels col·legiats enquestats afirmen que experimenten, amb més o menys freqüència, conflictes d’interessos entre el que ells consideren que han de fer en relació amb els seus pacients i les directrius i prioritats de les organitzacions on treballen (gràfic 4).

Imatge

El grau de satisfacció que els professionals experimenten davant de diferents aspectes del desenvolupament de la professió també es correspon amb aquest distanciament (gràfic 5). El grau més alt d’insatisfacció (desajustament entre la importància atribuïda i satisfacció aconseguida) es dona en aspectes organitzatius, com la disponibilitat de temps i recursos per a la formació, la càrrega assistencial, el salari o les perspectives de promoció. La satisfacció és més elevada en aspectes com l’especialitat triada.

Imatge

Ben valorats per la ciutadania

El 75 % dels metges i metgesses consideren que l’opinió pública en general té una bona imatge dels professionals (gràfic 6), quan l’any 2003 només ho pensaven el 49 %. La millora tan destacada d’aquesta percepció és atribuïble, molt probablement, a la valoració que els ciutadans han fet de la tasca dels professionals durant els anys de crisi i de retallades i que han transmès als seus metges. El 92 % dels metges consideren que els pacients i els col·legues valoren la seva professionalitat i dedicació, però tan sols el 51 % se senten valorats en aquest sentit per l’organització o l’empresa on treballen (gràfic 7).

Imatge

Imatge

Menys dones als càrrecs de responsabilitat

El 8,9 % dels professionals ostenten càrrecs de direcció i el 13,22 % de coordinació (gràfic 8). La presència de dones en aquests llocs és menor que la d’homes en tots dos casos, especialment en els càrrecs de direcció: només el 4 % de les metgesses tenen aquest tipus de responsabilitat davant del 14,5 % dels homes. En el cas de coordinació, els percentatges són de l’11,2 % i el 15,4 %, respectivament. Malgrat que les dones metgesses són, en general, un col·lectiu més jove que el dels homes i que això pot explicar, només en part, els percentatges anteriors, hi ha una altra dada a tenir en compte: només el 45 % de les dones consideren important accedir a aquesta mena de càrrecs, encara bastant per sota del 57 % dels homes. 

Imatge

Altres dades de l’enquesta
  • El 79 % dels col·legiats es dediquen a fer assistència. La resta fan recerca, gestió, etc. El 97 % dels professionals consideren que cal mantenir un mínim d’activitat assistencial encara que s’assumeixin càrrecs de responsabilitat.
  • El 53 % tenen un únic lloc de treball, el 29 % treballen a dos llocs i el 18 % a tres o més llocs.
  • El 76 % treballen al sector públic (ICS o concertat)
  • El model sanitari que tenim a Catalunya, fonamentat en una sanitat pública universal amb sanitat privada lliure complementària, és el que prefereixen la majoria dels professionals (73 %).
  • Els professionals, cada cop més, han de fer front a decisions clíniques complexes. Representen el 61 % del total de decisions, quan l’any 2003 eren el 31 %.
  • El que més valoren del sector públic els professionals és la qualitat tècnica i clínica, mentre que al sector privat l’aspecte més valorat és la relació metge-pacient. Tant al sector públic com al privat, coincideixen a rebre també una molt bona valoració la qualitat humana i l’equipament tecnològic.
  • Els aspectes deontològics que més preocupen actualment els col·legiats són els temes relacionats amb l’atenció en l’etapa de final de vida.
  • Els professionals puntuen amb un 9,4 sobre 10 la importància de fer formació continuada. El 85 % dels enquestats n’han fet el darrer any, tot i que el 57 % ho fan fora de l’horari laboral i el 37 % n’han d’assumir el finançament.
  • El 20 % dels professionals tenen contractes temporals/eventuals o d’interinatge (el 54 % entre els menors de 36 anys).
  • Metges i metgesses manifesten gairebé les mateixes dificultats per conciliar la feina amb totes les esferes de la vida personal i familiar (fills, pares, amics, esport, feines domèstiques, activitat cultural, etc.) 

Es poden consultar les dades de l’enquesta presentada a la 18a Jornada de la Professió Mèdica a: www.comb.cat