CoMB CULTURA I SOCIETAT

Galeria de Metges Catalans

Metges exiliats després de la Guerra Civil

Testimoni de cinc professionals poc coneguts amb trajectòries excepcionals

Quan es parla dels metges exiliats en acabar la Guerra Civil espanyola, ens venen al cap noms de metges famosos ja en els anys previs a la instauració de la Segona República,  com són els germans Trias i Pujol o els doctors  Corachan,  Trueta,  August Pi-Sunyer  i Jesús Bellido, per citar-ne alguns. Però, en realitat, la gran majoria de metges exiliats no eren professors universitaris, ni cap de departament hospitalari sinó metges assistencials i la majoria no eren militants dels partits polítics d’esquerra. Eren només metges que es van veure obligats a servir com a oficials de Sanitat amb l’Exèrcit de la República.  Gairebé tots exiliats, després d’un temps a França, sovint en camps de concentració, van poder traslladar-se a Amèrica on van refer la seva vida professional. Alguns d’ells, obtenint un notable prestigi. A la Galeria de Metges Catalans, es recullen les vides d’almenys una trentena d’aquests metges. 

Darrerament,  a la Galeria de Metges Catalans,  hem inclòs  cinc metges  que van tenir un exili encara més difícil, amb constants canvis de domicili i penalitats diverses, però malgrat tot això el seu comportament professional va ser excepcional. Són els doctors Francesc Bosch Fajarnés, Joaquim Vinyes Espin, Julià Fuster Ribó,  Josep Maria Fina Coll i Alfred Coello Leiva. Els quatre primers eren militants del Partit Comunista. Bosch i Vinyes, després d’abandonar el camp de concentració, s’estableixen al sud de França i treballen força anys a l’Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc, centre dedicat a l’atenció mèdica de guerrillers maquis i de refugiats espanyols residents a la regió que gestionaven els mateixos refugiats. Tots dos pateixen un segon exili quan van ser expulsats de França  l’any 1950 en el marc d’una operació policial que pretén expulsar del país els refugiats espanyols militants de partits d’esquerra, denominada Bolero–Paprika. Bosch no pot tornar a Espanya fins després de més de vint anys i acaba fent de metge a Tivissa fins que es jubila. Vinyes pot tornar des de l’Argentina a França on exercirà en un poblet de vora el Roina fins a la seva mort. 

Imatge

Julià i Fina opten per marxar a la Unió Soviètica on, desprès de fer el soldat durant els anys de la Segona Guerra Mundial, poden treballar de metges: Fina com a pediatre i Fuster com a cirurgià. Fuster és condemnat a treballs forçats a un gulag —camp de concentració soviètic—, on passà més de vuit anys, fins a l’any 1955, que és alliberat i pot tornar a Espanya. Malgrat això, com que no troba feina a Barcelona, accepta fer de metge al Congo durant quatre anys fins que el país entra en guerra. Finalment, torna a Catalunya per exercir a Palafrugell. Fina no torna mai  i mor a Rússia. 

El cinquè és Alfred Coello que no era militant de cap partit polític però sí oficial de sanitat durant la guerra. Va poder anar a Anglaterra on hi tenia família, però no el deixen  exercir de metge fins al cap d’uns anys. Llavors, es converteix en un excel·lent cirurgià del tòrax a diferents hospitals anglesos perifèrics. Al cap d’uns anys, però, decideix marxar a Trinitat i Tobago on hi passa uns anys fent de cirurgià toràcic abans d’instal·lar-se definitivament a  Veneçuela fins a la seva jubilació. 

 

Miquel Bruguera, director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB