CoMB CULTURA I SOCIETAT

19è Congrés Internacional de Museus d’Història de la Medicina

Del 19 al 22 de setembre de 2018, es va celebrar a Barcelona la darrera edició del congrés bianual de l’European Association of Museums of the History of Medical Sciences. La reunió la va organitzar el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC), amb el suport de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Els participants van debatre en espais excepcionals com el pati medieval de l’Hospital de la Santa Creu i al claustre i sales de la Casa de Convalescència del segle XVII —seu actual de l’Institut d’Estudis Catalans—, el teatre anatòmic del segle XVIII —seu actual de la Reial Acadèmia de Medicina— i als pavellons modernistes de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. 

No va ser fàcil justificar l’absència als diferents espais d’objectes i materials amb els que s’ha bastit la medicina contemporània. Els metges catalans han produït tota una cultura material que el MHMC ha anat recollint, classificant, estudiant i exhibint al llarg d’aquestes darreres dècades. No obstant això, una de les qüestions centrals plantejades al congrés anava dirigida a intentar esbrinar per què a Catalunya no disposem d’un museu d’història de la ciència com hi ha a d’altres països europeus. 

Mirar el passat permet entendre el present i construir el futur. Aquesta afirmació és un fet demostrat per l’acció d’un bon nombre de museus que utilitzen aquest patrimoni per explicar el desenvolupament d’una tradició mèdica o la pertinença a un col·lectiu professional i per contribuir a forjar el coneixement científic públic i una necessària cultura mèdica ciutadana. 

Exemples internacionals

Al congrés es van exposar exemples d’institucions sòlides, amb grans pressupostos, com ara el Science Museum, la Wellcome Collection de Londres, el Medical History Museum de Melbourne, el Rijksmuseum Boerhaave de Leiden, el Dittrick Medical History Museum de Cleveland o l’Old Red Medical Museum de Texas. També d’universitaris, amb un patrimoni acurat amb menys mitjans, com els exemples de Montpeller, de la Université Libre de Brussel·les, d’Upssala, del Karolinska Institut d’Estocolm, de la Seoul National University, d’Auckland a Nova Zelanda o del Museum of Human Disease de la Universitat de Nova Gal·les del Sud a Austràlia. 

També es va reflexionar sobre la necessitat de preservar el patrimoni científic per posar-lo a l’abast de la ciutadania a partir de les riquíssimes col·leccions americanes (vinguts de Colòmbia, Mèxic, Argentina i Brasil), de les facultats de medicina bàltiques i escandinaves o de les més antigues escoles universitàries italianes. 

Més d’un centenar de participants procedents d’arreu del món, excepte de l’Àfrica, van donar notícia d’iniciatives d’investigació i preservació de les col·leccions, d’ús del patrimoni en l’ensenyament de grau en ciències de la salut i d’exhibició del mateix en exposicions sobre el passat, el present i el futur de la medicina adreçades a tots els públics. 

Alfons Zarzoso, Museu d’Història de la Medicina de Catalunya