Cent anys de la Grip Espanyola de 1918
CoMB CULTURA I SOCIETAT

Acte acadèmic

Cent anys de la Grip Espanyola de 1918

Amb motiu del centenari de la grip espanyola de 1918, el Col·legi de Metges de Barcelona va analitzar com es va viure i combatre aquesta pandèmia que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919. El pediatre i vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia, Ferran Moraga-Llop, que va introduir el tema, mentre que la metgessa i sociòloga, Laura Izquierdo, va descriure com era la societat catalana i espanyola el 1918. L’expresident del CoMB i director de la Unitat d’Estudis Acadèmics, Miquel Bruguera, va descriure la resposta dels metges a l’epidèmia; el periodista, Lluís Martínez,  va repassar la repercussió que va tenir l’epidèmia a la premsa, i el metge epidemiòleg i vocal del CoMB, Antoni Trilla, va explicar l’origen, les seves conseqüències i com va reaccionar la societat.

Imatge

El virus de la grip es va transmetre a una velocitat “inesperadament ràpida per a l’època”, va explicar Trilla. Això es pot entendre pel context històric del moment. Eren les acaballes de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i el moviment constant de tropes va tenir una gran influència en el desenvolupament de la pandèmia. La guerra va provocar, no només un intercanvi constant de persones a través dels fronts de batalla que va propiciar els contagis i la disseminació del virus, sinó també moviment de mà d’obra. El sud de França, per exemple, necessitava jornalers per treballar el camp i molts espanyols i portuguesos van emigrar-hi per fer la temporada i tornaven al cap d’uns mesos.

La Grip Espanyola va causar un gran trasbals a la societat i els metges de l’estat espanyol es van veure desbordats. En aquell moment, encara no se n’havia identificat el virus i no hi havia cap tractament específic, ni, evidentment, cap vacuna preventiva ni tractament antibiòtic per a les complicacions posteriors. La millor manera de combatre la grip era amb repòs, bona alimentació i higiene personal. La mortalitat es va multiplicar per deu i va provocar l’estancament demogràfic del país. Els esforços de molts professionals que s’hi jugaven la vida pel risc de contagi i les polítiques de prevenció de vegades xocaven amb el pes de la tradició i l’Església, va explicar Trilla.

Antoni Trilla va concloure que les condicions que tenim avui en dia fan que no es pugui reproduir una epidèmia de grip com la de 1918, però ara hi ha  molta més població, hi ha més animals, més moviment...  Si mirem cap al futur, la pregunta que ens hem de fer no és si hi haurà una altra pandèmia, sinó “quan serà i com serà”. Per això, tal com diu l’eslògan dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels EUA (CDC, segons les sigles en anglès) “Cal que no ens n’oblidem i que ens hi preparem”.