Entrevista
CoMB INNOVACIÓ

Entrevista

Àngela Vidal i Patricia Mulero, Neuròlogues del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat)

“Amb les tecnologies busquem monitorar l’evolució dels pacients d’una forma més objectiva, contínua i real”

L’esclerosi múltiple (EM) és una patologia complexa que presenta una evolució molt diferent en cada pacient. La implementació de les noves tecnologies per tractar-la està afavorint que es pugui fer un seguiment cada vegada més acurat i donar una atenció més personalitzada. Des de fa uns anys el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) treballa en aquesta línia, tot potenciant la inclusió dels dispositius i aplicacions mòbils, tant a la consulta com en el dia a dia dels malalts. Les neuròlogues Àngela Vidal i Patricia Mulero, responsables del Laboratori visual i del projecte Patient Reported Outcome Measeures (PROMs), respectivament, creuen en l’eficàcia de les noves tecnologies per caracteritzar millor l’EM i oferir als seus pacients una millor qualitat de vida. 

 

Quines tecnologies s’utilitzen en l’estudi i tractament de l’esclerosi múltiple (EM)? 

Patricia Mulero Carrillo – S’estan començant a utilitzar diferents dispositius mòbils, com ara polseres d’activitat, i aplicacions per a aquests dispositius. L’objectiu és monitorar l’evolució dels pacients d’una manera més objectiva, contínua i real. 

Àngela Vidal – El principal problema que ens trobem en aquesta patologia és que els pacients venen a la consulta cada 3 o 6 mesos i, quan ho fan, molts ens expliquen que estan pitjor. La manera que tenim ara de monitorar-los a la consulta és amb una exploració neurològica, però és un procediment molt estàndard i que no ens permet copsar-ne l’evolució. La implementació d’aquestes tecnologies ens ajuda a valorar la progressió o l’empitjorament que ells ens relaten en el seu dia a dia. 

Com us ajuden les tecnologies en el vostre dia a dia a la consulta?

A. V. – Al Cemcat treballem el patient-reported outcomes, que es basa en una sèrie de qüestionaris relacionats amb ítems de qualitat de vida i adreçats als pacients. Amb les tauletes que hem incorporat a la consulta, els pacients fan aquests tests que ens ajuden a complementar l’exploració neurològica clàssica i mesurar molts altres aspectes, com ara la destresa manual o l’agudesa visual. Els fan abans d’entrar a la consulta i nosaltres disposem dels resultats immediatament. Tota aquesta informació és molt valuosa perquè ens permet veure com evolucionen en el temps, destacar símptomes i fer canvis en el tractament, si és necessari. 

Com acullen els pacients la introducció de les noves tecnologies en el tractament de la malaltia?

P. M. – La resposta és força positiva perquè ells veuen que els monitorem d’una manera més contínua i que s’estan recollint altres aspectes de la malaltia i altres símptomes que normalment no recollim a la consulta. 

Quins resultats espereu?

P. M. – Com millor caracteritzem com evoluciona un pacient, abans podrem prendre mesures terapèutiques. 

En quins assajos clínics esteu treballant?

P. M. – Estem dins d’un estudi multicèntric que es diu RADAR-CNS, a través del qual estem desenvolupant una sèrie d’aplicacions mòbils que intenten, d’una manera passiva, valorar més aspectes de la malaltia, com ara la capacitat de marxa del pacient, l’estat d’ànim o la fatiga. També estem treballant en l’estudi Floodlight, en el qual s’analitza l’efectivitat dels dispositius electrònics a l’hora de proporcionar informació sobre l’evolució de la malaltia en el dia a dia del pacient, tot valorant aspectes com la capacitat cognitiva, l’equilibri o la capacitat visual. 

Quines creieu que seran les tendències de futur en l’estudi i tractament de l’EM?

A. V. – Els dispositius tipus polsera d’activitat s’acabaran implementant. El que em sabria greu és que ens tornés a passar el que ens està passant ara, que al final monitorem molt bé la discapacitat motora, però se'ns escapin altres eines que potser requereixin més participació i proactivitat per part del pacient. 

P. M. – L'objectiu és mesurar la situació del pacient de la manera més contínua possible. Això implica que el pacient hagi d’interactuar. Jo crec que això és el més important de cara a un futur.

 

Més informació: www.youtube.com/combarcelona