CoMB MÓN PROFESSIONAL MÓN SANITARI

Quines són les principals necessitats formatives transversals del metge

Cristian-Daniel Llach

Cristian-Daniel Llach,
resident de Psiquiatria a l’Hospital Clínic, vocal de la Secció MIR-Metge Jove, vocal de la SERP (Societat Espanyola de Residents de Psiquiatria) per a la representació a l’EFPT (European Federation of Psychiatry Trainees)

L’augment vertiginós del coneixement sobre la fisiopatologia de les malalties i dels nous tractaments per guarir-les fa que el professional hagi de viure en un aprenentatge continu i en una praxi mèdica dinàmica i canviant. En aquest sentit, les competències transversals adquirides durant la seva formació, enteses com aquelles que depassen els límits d’una disciplina per desenvolupar-se potencialment en totes, representen una eina d’adaptació molt valuosa. El metge ha d’esdevenir un professional que s’integri en equips altament interdisciplinaris, i fer de les habilitats interpersonals de comunicació i lideratge una necessitat imperativa. Les habilitats en gestió de recursos també poden ser rellevants. Igualment, el metge necessita aprofitar les noves tecnologies i dotar-se d’una capacitat d’innovació per oferir millors estratègies en recerca i assistència. L’ètica, finalment, segueix sent la raó fonamental de l’exercici mèdic.


Gonzalo Grazioli

Gonzalo Grazioli
cardiòleg. Àptima Centre Clínic. Consell Català de l’Esport

En els darrers vint anys, amb la generalització de l’ús d’internet i dels mòbils, la comunicació en medicina ha canviat. La visita mèdica està sent reemplaçada, en part, pel correu electrònic, els xats i les visites virtuals. Sens dubte, aquesta transformació comporta un canvi en el marc deontològic de la nostra professió.

La resposta a aquest nou marc de relació, crec que podria ser abordada per un grup de treball o amb jornades formatives en les quals es puguin discutir casos pràctics de noves formes de comunicació metge-pacient, amb la corresponent discussió deontològica per part d’experts en bioètica.


Júlia Sampol

Júlia Sampol,
pneumòloga. Unitat Multidisciplinària del Son, Hospital Universitari Vall d’Hebron

La medicina actual, com tots els camps de coneixement, està subjecta a una evolució permanent que obliga a tots els professionals implicats a estar en continu procés formatiu.

A més, les noves tecnologies i l’accés cada vegada més ampli a la informació han fet que la població sigui cada cop més exigent amb la nostra professió. Sobre aquestes dues premisses, cal construir un model de formació que permeti l’adquisició de competències transversals: comunicatives, de recerca, d’aplicació tecnològica, bioètiques... i més que plantejar-se quines, caldria reflexionar sobre com adquirir aquestes habilitats perquè es tradueixin en una millor qualitat de l’atenció als nostres pacients..


Antoni Arévalo

Antoni Arévalo
metge de família al CAP Valldoreix. MAU Servei de Cirurgia Hospital de Terrassa

Les necessites formatives del metge actual són cada vegada més exigents, i no sols des del punt de vista clínic. A la complexitat de la nostra professió per se, se suma el fet d’exercir-la en una societat cada vegada més tecnificada, amb uns pacients que tenen cada vegada més informació i, per tant, amb més necessitat d’acompanyament en els seus processos.

Les noves tecnologies, d’altra banda, han obert possibilitats impensables fins fa poc, que ens plantegen nous dilemes ètics a resoldre.

És imprescindible, doncs, la formació continuada en totes aquestes àrees transversals per poder oferir un servei integral de qualitat.