Noves perspectives en bioètica

María Casado i Josep Terés.

CoMB MÓN PROFESSIONAL BONA PRAXI

A debat

Noves perspectives en bioètica

Amb motiu de la publicació de la monografia Manual de bioètica laica (I), editada per l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB), el president de la Comissió de Deontologia del CoMB, Josep Terés, conversa sobre nous enfocaments i perspectives de la bioètica amb la catedràtica de Filosofia del Dret de la UB, María Casado, que dirigeix l’OBD i és coautora de la publicació.

Josep Terés – L’Observatori de Bioètica i Dret és una institució molt activa, amb influència a l’estranger, sobretot a l’Amèrica Llatina, que porta a terme activitats en recerca, docència i divulgació i que acull, des de 2007, la Càtedra Unesco de Bioètica. La Col·lecció de Bioètica que dirigeix Casado consta ja de deu números. Els dos últims són La relación médico-paciente, de Joaquín Martínez Montauti, i Manual de bioètica laica (I), escrit per María Casado i Manuel Jesús López Baroni. Situem la bioètica i el dret: hom pensa en la bioètica com un espai d’anàlisi i reflexió, mentre que el dret s’identifica amb la normativa. Com es genera la simbiosi entre aquestes dues disciplines? Són sempre convergents?

María Casado – En una societat plural com la nostra, quan hi ha conflictes difícils de resoldre, tard o d’hora, acabem demanant-li al dret que prengui una decisió. És per això, que el dret va necessàriament de la mà de la bioètica, de la política i de l’ètica. Per exemple, la bioètica crida el dret en la tasca dels parlamentaris, ja que la mera reflexió enriqueix l’individu. Però és el debat social, les qüestions que requereixen una reflexió col·lectiva, el que s’ha d’acabar plasmant en una decisió de cara a definir polítiques públiques, decisions judicials, etc. De fet, els problemes de la bioètica no són merament ètics o deontològics, sinó que necessiten plasmar-se en decisions que vinculin tots els ciutadans. L’avortament, l’eutanàsia, l’edició genòmica, l’ús de les dades sanitàries... Tot això s’ha de regular. Però la regulació no és una panacea: aborda el problema, però no necessàriament el resol. Cal un entramat normatiu que comenci amb les normes ètiques i que després s’obri. Però no tot ha d’anar al Codi Penal, perquè tampoc es tracta de convertir la bioètica en medicina defensiva ni tampoc volem punir-ho tot.

J. T. – Què és el que atorga laïcitat a una línia de pensament bioètic?

M. C. – Quan vàrem començar a treballar a l’Observatori, l’any 1995, ens semblava important, en un context com el nostre, que la resposta a les qüestions que se’ns plantegen no vingués de la mà de cap confessió, que ha de tenir el seu lloc, però que no pot marcar les decisions juridicopolítiques i universals. Les religions afecten les creences, però l’únic que tenim tots en comú és la raó. La bioètica, per essència, hauria de ser laica i fonamentada en valors universals: drets humans, principis reconeguts, acords, debats, diàlegs, etc. També és important la neutralitat: prendre acords que permetin conviure les persones que no comparteixen credo, però sí un espai. Les decisions han de ser el menys intrusives possible. Si una confessió religiosa vol imposar les seves normes, no ha de tenir l’aparell coactiu de l’Estat a la seva disposició.

J. T. – La confrontació entre bioètica laica i bioètica confessional es viu igualment a les diverses cultures?

M. C. – Aquí l’església catòlica té un paper molt gran, estigui més o menys soterrat o visible. Als països anglosaxons, amb la llibertat de consciència pròpia del protestantisme, es deia que no era tan així. Però, actualment, als Estats Units, per exemple, floreix un neoconservadorisme fonamentalista religiós de grups evangèlics que són tremendament durs. El canvi a la bioètica ha estat molt gran. Quan vàrem començar, la principal reivindicació era l’autonomia del pacient, però ara ens adonem que això no és suficient. Amb la crisi econòmica, per exemple, ens hem adonat de com són d’importants els principis de justícia i equitat.

J. T. – Situats ja en la pluralitat de la bioètica laica, hi ha nous límits a la bioètica? Aquests límits són fixos i inamovibles o evolucionen?

M. C. – Els límits són el respecte als drets dels altres, no fer-los mal... uns principis molt consolidats. La dificultat és com passem d’aquests principis abstractes a unes regles concretes. Per exemple, l’edició genòmica. Com regulem unes pràctiques que ja estan duent a terme a la Xina i Rússia? Hi ha investigadors (no esglésies ni estats) que reclamen que això es prohibeixi. Al nostre món global, la possibilitat d’eludir la normativa és enorme, per això, els reptes són terribles. Com establim els límits? Però, sobretot, com els fem complir? Un altre aspecte interessant és com el conglomerat industrial i el món de l’empresa i els diners han canviat les regles del joc. I, d’altra banda, hi ha temes que abans ens preocupaven molt que ara estan completament tancats, per exemple, temes com l’eutanàsia, on hi ha bastant acord, però que, en canvi, no es té la capacitat de portar-ho a l’àmbit normatiu.

J. T. – Quins són els aspectes que poden preocupar més a un expert en bioètica avui dia?

M. C. – Aquells que es deriven de les tecnologies emergents: la informàtica, el big data, la nanotecnologia... Perquè no funcionen per si soles, sinó que es potencien les unes a les altres. Al llarg de tota la història de la humanitat s’ha lluitat per la possessió, la propietat, ser l’amo de la terra... i avui dia la lluita és per les dades, la nova riquesa. Estem veient enormes possibilitats d’abús. I el dret no ha acompanyat aquesta realitat. Hem trigat 25 anys a canviar la Llei de Protecció de Dades. Aquest camp és molt important i no se li dóna la rellevància que té.

J. T. – Hi ha una afirmació al llibre que sorprèn, però després s’entén millor: “la bioètica és política”.

M. C. – Sí, tot és política i el cert és que l’activitat bioètica té un sentit polític. És política situar en millor posició al ciutadà per prendre decisions sobre la seva salut, disposar de la informació, remarcar que no hi ha criteris d’utilitat en la presa de decisions que afecten la salut... És important reconèixer el sentit polític que té aquest tipus d’activitats. Al cap i a la fi, els nostres informes van al Parlament i es prenen decisions. Per això, vàrem elaborar aquests informes més divulgatius i amb recomanacions clares.

J. T. – Hauríem de deixar enrere el concepte pejoratiu de la paraula “política”.

M. C. – Tant de bo que puguem! Recuperem el sentit primigeni de les paraules i intentem mantenir la part bona.

J. T. – Quan es publicarà el segon volum de Manual de bioètica laica?

M. C. – Estem treballant-hi. Possiblement, serà cap a maig de 2020. El primer volum aborda els temes clàssics, aquells temes més consolidats. Al segon volum es parlarà de biotecnologia, genètica, etc. Temes més emergents que apel·len al debat social i que, per tant, requereixen informació.

J. T. – Moltes gràcies per l’enorme activitat que porteu a terme a l’Observatori i per haver dedicat el teu temps a aquest debat.

 

Taula rodona completa a: www.youtube.com