Roser Garcia Guasch
CoMB COOPERACIÓ

Entrevista

“Per greu que ens sembli un delicte, tothom té el dret de ser ajudat”

Roser Garcia Guasch, metgessa i voluntària del programa CerclesCat d’integració social amb delinqüents sexuals

Roser Garcia Guasch dedica part del seu temps al voluntariat penitenciari. Forma part dels Cercles de Suport i Responsabilitat – CerclesCat, un programa d’integració social que treballa específicament amb delinqüents sexuals que es troben en el moment previ a la llibertat definitiva. Els voluntaris treballen assessorats per professionals i observen i acompanyen els presos (considerats els membres centrals dels Cercles) per facilitar-los la reinserció social i prevenir la reincidència.

Què és el programa CerclesCat?
CerclesCat té dos principis bàsics: “No més víctimes” i “No secrets”. Aquesta és la base del seu funcionament. Ha d’haver-hi una relació de confiança entre el membre central i els voluntaris i voluntàries, i també entre tots nosaltres. Es crea un vincle amb el reclús i s’estableix una relació emocional que el fa sentir segur perquè veu que hi ha gent que se’n preocupa. Intentem ajudar-los a recuperar aficions que tenien o a trobar coses que els puguin interessar.

Com accedeixen els presos al programa?
Els equips de tractaments dels centres penitenciaris escullen i proposen alguns presos determinats. La participació és voluntària. Evidentment, han de tenir voluntat de canvi. Un dels requisits és haver fet el programa SAC (Programa de tractament psicològic per al control de l’agressió sexual), un curs específic per a delictes sexuals que es fa dintre del sistema penitenciari.

Què aporta CercleCat a la societat?
Aquest programa aporta molta tranquil·litat a la societat. CercleCat treballa el “no més víctimes” i aquest és el seu objectiu principal, a banda d’ajudar-los a reinserir-se a la societat. Si la persona se sent segura i acceptada, el risc de reincidència és menor.

Com funcionen els Cercles?
Comencem per crear un vincle amb el membre central. El dia que ens coneixem, o durant les primeres sessions, ell ens ha d’explicar el delicte. Això ens dona peu a dir-li que rebutgem el que ha fet, però que no el rebutgem a ell com a persona. Aquest és, potser, el punt d’inflexió a través del qual nosaltres establim aquest vincle. Hi ha un Cercle inicial, que som nosaltres amb el membre central a dins. La coordinació i tota la xarxa exterior (Justícia, serveis socials, l’equip de tractament de l’interior del centre penitenciari) fa d’embolcall. Les etapes van evolucionant. Un cop surten en llibertat definitiva o en tercer grau, els acompanyem. Quan el Cercle ja arriba al final, el membre central escull entre els voluntaris un mentor que el seguirà i acompanyarà durant sis mesos més. Jo vaig ser mentora del primer Cercle on vaig participar i ara estic en un segon.

Quins són els requisits per ser voluntari?
Cal ser major d’edat, tenir-ne ganes i t’has d’haver format. S’ha de fer un curs específic de CerclesCat i t’has de comprometre a dedicar-hi certes hores a la setmana. El temps de durada de l’acompanyament acostuma a ser un any o un any i mig, però depèn de com evoluciona cada Cercle.

Què en treus d’aquesta experiència?
He vist uns grans professionals que formen els equips de tractament i treballen amb molta il·lusió. Això em feia pensar en la nostra situació [la dels metges]. Com els metges que treballàvem en condicions precàries, amb un mal sou i condicions molt difícils, i així i tot aguantàvem la medicina pública. Som els professionals els que hem aguantat les estructures sanitàries. A les presons, hi veig una cosa semblant. També he après que a la nostra societat hi ha molta gent vulnerable, amb risc d’exclusió social. He après que, per greu que ens sembli el delicte que ha comés una persona, té tot el dret de ser ajudat i rehabilitat dintre la societat.

Com influeix al programa la teva experiència com a metge?
Els metges som un bon perfil per participar-hi com a voluntaris. A banda de la maduresa mental, també hi ha d’haver un cert equilibri emocional. Els metges estem molt acostumats a tractar amb desvalguts, amb gent desprotegida… Hem viscut moltes situacions límit amb gent que viu en risc d’exclusió social. Encoratjo tots els metges, sobretot els que ja s’han jubilat, que dediquin unes hores a fer aquest tipus d’acompanyament. Els servirà a ells [els reclusos], a la societat en general i també a nosaltres mateixos, perquè ens enriqueix moltíssim.

Entrevista completa a: www.blogcomb.cat