OBITUARIS

Joan Oliveras i Farrús

(1926-2019)

El 27 de maig del 2019 va morir, als 92 anys, envoltat de l’amor de la seva família, el doctor Joan Oliveras i Farrús, un home bo amb una gran carrera professional a la seva esquena.

Va néixer a les Planes d’Hostoles, on el seu pare exercia de metge rural. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona i, poc després de la llicenciatura (1951), es va formar en l’especialitat d’anestèsia al costat de la doctora Maria Oliveras Collemir, cosina germana seva i primera dona anestesiòloga del nostre país.

Les seves primeres anestèsies, quan l’especialitat no estava reconeguda oficialment, les va fer al Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Clínic de Barcelona, dirigit pel doctor Alfonso Ley. El 1954, Maria Oliveras el va introduir, de la mà del doctor José M. Dexeus, a la Maternitat Provincial de Barcelona, dirigida pel gran obstetra, el doctor Santiago Dexeus Font, i va esdevenir així el primer anestesiòleg d’aquest centre. Molt aviat, va començar també a fer anestèsies generals a la Clínica Dexeus de l’avinguda del Tibidabo. El 1955, combinava la seva tasca en aquells dos centres amb la col·laboració al Servei de Cirurgia de l’Hospital del Mar i després al Centre Quirúrgic Municipal, on es va forjar en tot tipus d’urgències i problemes quirúrgics.

El 1969, es va decidir introduir l’anestèsia peridural a les sales de parts, cosa gens fàcil atès que encara estaven presents els problemes que havia ocasionat feia uns anys l’anestèsia raquídia. Vaig tenir l’honor de contemplar, a la Maternitat de Barcelona, com Joan Oliveras efectuava, amb èxit i amb gran habilitat, la primera peridural feta a Espanya. Després d’un seguit de 500 anestèsies peridurals en parteres sense cap incident, se’l va considerar, amb tota justícia, l’introductor de l’anestèsia peridural a Espanya.

Joan Oliveras va ser molt més que un bon anestesiòleg. Era un home extraordinàriament bo, amb un caràcter empàtic i humil, que il·luminava els quiròfans. Dotat d’un gran atractiu personal, amb un caràcter amigable, dolç i tendre, que mai no perdia els papers.  Tenia conviccions profundes en el camp polític i social. Home de fe, que estimava Catalunya. Sabia tractar les persones amb gran humanitat, fos quina fos la seva condició social. Tothom l’estimava i el respectava. Tractava els seus col·laboradors amb gran delicadesa.
Els seus èxits professionals el van fer mereixedor de multitud de guardons: soci de Mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i les Balears, premi de la Generalitat de Catalunya al mèrit professional i medalla Josep Trueta al mèrit sanitari.

Va tenir la sort de tenir una parella extraordinària, la Mariona Bagués, que sempre li va donar suport. Vaig tenir la sort de ser el seu amic. Els últims anys parlàvem per telèfon totes les setmanes. Gràcies, Joan, per la teva amistat i el teu exemple. Que el bon Déu t’atorgui el descans etern. Els que et vam estimar mai no t’oblidarem!

Josep M. Carrera,
Fundador de Matres Mundi. Secretari General de la International School of Perinatal Medicine for Africa (ISPEMA)

 

Accés a l'obituari complet.