Per què és convenient fer testament?
Grup Med

Per què és convenient fer testament?

El testament és la manifestació de voluntat d’una persona sobre com han de repartir-se els seus béns quan ja no hi sigui. És la millor manera d’ordenar els seus interessos i desitjos, ja que té per objecte fer constar de forma legal la voluntat sobre la distribució dels seus béns, drets i obligacions. Això facilita, una vegada produïda la mort, la transmissió als seus successors i evitant així eventuals problemes sobre com ha de fer-se aquest repartiment.

Hi ha diferents tipus de testament (hològraf, notarial tancat...) però el més comú i senzill és el testament obert notarial. Per fer-lo es recomana un previ assessorament i preparar el contingut de conformitat amb la legislació vigent i amb la voluntat del testador (persona que fa el testament). La notaria en remetrà una còpia al Registre de darreres voluntats per tal que, en produir-se la defunció, es pugui acreditar si el testador disposava o no de testament.

El testador ha de manifestar a qui vol deixar els seus béns i com els vol repartir. No obstant això, hi ha disposicions legals que obliguen el testador a deixar part del seu patrimoni a determinats familiars. A Espanya i a Catalunya, existeix la figura jurídica de la legítima, consistent en una part del patrimoni del qual el testador no pot disposar lliurement, pel que marca determinats límits al repartiment dels béns entre els hereus, denominats hereus forçosos o legitimaris.

El testador pot deixar escrita la seva voluntat sobre a qui nomena hereu o hereus, els quals heretarien tot el patrimoni del difunt a parts iguals, si no s’estableix el contrari. També és possible deixar béns concrets a persones determinades, els anomenats llegats, o bé posar condicions als hereus per heretar uns concrets béns. També en un testament es poden nomenar tutors pels menors o incapacitats, opció molt aconsellable, atès que permet planificar amb temps la transmissió dels béns amb la finalitat de protegir-les.

El testament és secret i la còpia d’aquest sols la pot aconseguir en vida el testador o algú degudament apoderat per ell. Per tant, fins a la mort del testador no es podrà tenir dret a obtenir una còpia del testament i només podran fer-ho els interessats en l’herència.
El testament o últimes voluntats es pot canviar tantes vegades com es vulgui, prevalent sempre l’últim testament atorgat, ja que les disposicions testamentàries posteriors revoquen les anteriors en allò que les contradiguin.

Què passa si no es fa testament?
Si una persona mor sense haver fet testament, per tal de poder tramitar l’herència, caldrà obrir la successió intestada, el que suposa seguir el que la llei estableix sobre qui heretarà. S’estableix un ordre de preferència (ordre de succeir) sobre la part de l’herència de lliure disposició i no s’inclou la legítima, atès que d’aquesta no se’n pot disposar lliurement, ja que és la part de l’herència que per imperatiu legal va als fills o pares. A Catalunya, la legítima és una quarta part de l’herència i l’ordre legal de succeir (quan no s’ha fet testament respecte a les tres quartes parts de l’herència restant) es regeix pel següent:

1 Seran cridats com a hereus del difunt els fills i, si aquests han mort, els fills o néts d’aquests, que seran hereus universals de l’herència i heretaran per parts iguals entre ells. Si en l’herència, a més dels fills, existeix cònjuge vidu o convivent supervivent en una parella de fet estable, aquest adquireix l’usdefruit de tota l’herència (universal), però pot optar en el seu lloc per obtenir una quarta part de l’herència, a banda de l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar.

2 Si no hi ha descendents, l’herència correspon al cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella de fet (que no estigui separat legalment). No obstant això, no té dret a succeir qui en el moment de la defunció estava separat, divorciat o en cas que existís sentència de nul·litat matrimonial, tret de reconciliació posterior. La parella de fet convivent tampoc té dret a heretar si en el moment de la defunció estava separada de fet.

3 Si no hi ha ni descendents ni cònjuge o convivent en una parella estable, hereten els ascendents i, a manca d’aquests, els col·laterals (els germans, els fills dels germans i els parents fins al quart grau), seguint l’ordre que estableix la llei.

4 Finalment, si falten les persones esmentades, succeeix la Generalitat de Catalunya.

Disposar d’un testament ens permetrà protegir els nostres i deixar-ho tot resolt segons la nostra voluntat, ja que és el mitjà fonamental per distribuir els béns, drets i obligacions d’una persona quan aquesta mor i evitar conflictes familiars a l’hora de tramitar una herència, situació que malauradament es dóna sovint.

Amb un assessorament adient és possible preparar un testament adequat als interessos de cada persona, analitzant les seves circumstàncies personals i patrimonials. Aquest assessorament el podeu obtenir a Mediconsulting jurídic al telèfon 93 567 88 88 o mediconsulting.med.es/ca/consulta.