Jornada formativa sobre complementarietat i bona praxi
CoMB BONA PRAXI

Bona praxi

Jornada formativa sobre complementarietat i bona praxi

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va organitzar una Jornada formativa sobre tractaments complementaris i bona praxi, en la qual es van analitzar i valorar els antecedents i l’estat actual de la qüestió, tant des del vessant de la deontologia i l’ètica, com dels aspectes relacionats amb la informació al pacient i el consentiment informat, a més de l’evidència científica a la pràctica mèdica.

En la sessió van participar el president del CoMB, Jaume Padrós, i la presidenta de la Secció de Metges de Tractaments Complementaris, Marian Lorente, que van presentar i presidir la sessió. El secretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky, va tractar els antecedents i l’estat actual de la qüestió; la presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC, Montserrat Esquerda, va analitzar els tractaments complementaris des del vessant deontològic; l’advocada de l’Assessoria Jurídica del CoMB, Mercedes Martínez, va abordar la informació al pacient i el consentiment informat. Finalment el director del Centre Cochrane Iberoamericà, Xavier Bonfill, va incidir sobre l’evidència científica a la pràctica mèdica.

En el decurs de la sessió es va fer un repàs dels antecedents i posicionaments del Col·legi pel que fa a les teràpies complementàries. Es va esmentar el darrer Document de Posició del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), de juliol de 2018, on es defineixen els principis que han de regir la indicació mèdica de teràpies complementàries. Aquests principis es van recollir en un decàleg i parteixen de la base general que qualsevol professional de la medicina ha de guiar-se, de manera inexcusable, per criteris científics consensuats i actualitzats i que l’abordatge de qualsevol malaltia ha de comprendre, de manera inequívoca i fonamental, la indicació de tractaments basats en els coneixements mèdics validats.

També es van analitzar els aspectes deontològics i ètics. Entre d’altres aspectes, es va valorar si hi ha risc i si aquest risc és assumible; si hi ha benefici; si són diferents paradigmes i si es poden ordenar; l’efecte placebo versus l’efecte terapèutic no estudiat; la regressió estadística a la mitjana: il·lusió terapèutica; la necessitat credencial en la malaltia i la narrativa.

Informació al pacient

Respecte als aspectes sobre la informació al pacient i el consentiment informat, es va incidir especialment en el fet que el metge que empri tractaments no convencionals o simptomàtics corresponents al procés que afecta el pacient està obligat a informar-lo de la necessitat de no abandonar cap tractament necessari, advertint-lo de manera clara i entenedora del caràcter no convencional ni substitutori del tractament. Així mateix, està obligat a coordinar-se amb el metge responsable del tractament bàsic.

En les conclusions referents a l’evidència científica a la pràctica mèdica, s’especifica que es necessita més recerca clínica independent i de més qualitat i garantir que els resultats més fiables són els que s’apliquen a la pràctica clínica.