Donació en vida, què cal saber
Grup Med

Donació en vida, què cal saber

Una donació intervivos és l’acte pel qual una persona, el donant, disposa a títol gratuït de béns immobiliaris (finques) o de béns mobiliaris (accions, efectiu, altres elements) a favor d’una altra, el donatari, que els adquireix si els accepta en vida del donant.

La donació es fa per part del donant amb ànim de liberalitat i suposa un empobriment de qui la fa i un enriquiment de qui la rep i accepta. Les donacions es regeixen per la normativa sobre obligacions i contractes, sent d’aplicació a Catalunya el Codi Civil Català. Des de Mediconsulting repassem alguns aspectes que creiem d’interès sobre les donacions en vida:

1. Qui pot fer una donació en vida?

Qualsevol persona major d’edat amb un patrimoni del qual pugui disposar lliurement pot convertir-se en donant. No podran donar les persones que hagin estat declarades incapaces o aquelles que es trobin en situació de concurs, ja que no tenen la plena disposició sobre els seus béns.

En el supòsit de donacions fetes per persones d’edat avançada formalitzades davant de notari, aquest, com a fedatari públic, haurà de comprovar la capacitat del donant i, en cas de dubte, pot arribar a negar-se a l’atorgament. 

2. En favor de qui es pot fer una donació en vida?

Es pot fer donació en favor de qui es consideri oportú, sense necessitat que sigui familiar. L’únic requisit que ha de complir qui rep la donació és no trobar-se incapacitat legalment. Els donataris poden ser tant persones físiques com jurídiques. Entre les persones jurídiques, s’inclouen les entitats sense ànim de lucre (fundacions, ONG, etc.). És important destacar que la majoria de les entitats sense ànim de lucre estan exemptes de pagar impostos per les donacions que reben, si bé han de destinar-les a la finalitat per a la qual s’hagi efectuat el donatiu.

3. Què es pot donar?

El donant pot fer donació dels béns dels quals sigui propietari (ja siguin béns mobles o immobles), si bé necessàriament se n’ha de reservar per a sí mateix —en usdefruit o en propietat, el necessari per poder viure d’acord amb les seves circumstàncies—. La Llei no permet la donació de béns futurs, és a dir, d’aquells béns dels quals el donant no pugui disposar al moment  de fer la donació.

Tanmateix, la llei determina que no es pot donar ni rebre més del que es pugui donar o rebre per testament. Aquesta limitació té com a finalitat preservar els drets dels hereus quant a la llegítima que els correspondria en l’herència del donant. És a dir com a norma general, es podrà donar tot allò que no excedeixi la part que per llegítima correspon als hereus.

4. Com es formalitza?

La donació és pot fer en document privat o en document públic atorgat davant de notari. En funció dels béns objecte de donació caldrà demanar assessorament sobre quina és la millor opció, atès que en alguns supòsits el fet de fer-la en escriptura pública pot suposar uns beneficis fiscals. Les donacions de béns immobles solament són vàlides si els donants les fan i els donataris les accepten en una escriptura pública. 

5. Fiscalitat

Tot i que de vegades pensem a fer una donació en benefici d’un fill, per exemple, cal saber que aquest, com a beneficiari de la donació, haurà de pagar l’Impost de Successions i Donacions i que disposa d’un termini de 30 dies des de l’acte de donació per abonar aquest impost. Així, malgrat rebre els béns a títol gratuït haurà d’abonar els impostos corresponents. La quota a pagar dependrà del valor dels béns donats, encara que existeixen deduccions i bonificacions que sens dubte reduiran la quota a abonar. Entre d’altres, i segons la normativa vigent a Catalunya, gaudeixen de reduccions fiscals: 

  • Les donacions de pares a fills que es formalitzin en escriptura pública gaudeixen d’un tipus impositiu reduït, en concret del 5 % sobre el valor del donat. Si aquesta donació es fes en document privat no es podria aplicar aquesta reducció. 
  • Les donacions de diners per constituir o adquirir  un negoci professional o adquirir participacions en entitats.
  • Les donacions de diners destinats a l’adquisició del primer habitatge dels fills.
  • L’aportació a patrimonis protegits de discapacitats.

També caldrà, en el cas que l’objecte de la donació sigui un immoble, que el donatari faci front a la plusvàlua municipal. 

D’altra banda, les donacions també poden suposar conseqüències fiscals per als donants a l’hora de fer la declaració de renda. Si de la donació se’n deriva un guany patrimonial per al donant (diferència entre el valor a la data d’adquisició i el valor a la data de la donació)  caldrà que aquest el declari en la seva declaració de l’IRPF. El tipus impositiu pot oscil·lar entre el 21 i el 23 % depenent del guany, motiu pel qual pot suposar una càrrega important que també caldrà valorar quan hom es planteja fer una donació. 

Val a dir que no en tots els casos fer una donació en vida és la millor opció, ja que sovint i depenent del parentiu, pot resultar mes beneficiós fer-ho per via de testament. És per aquest motiu que  recomanem obtenir assessorament professional amb caràcter previ a formalitzar qualsevol donació  per tal de triar la solució més adient i més beneficiosa en cada cas. 

Aquest assessorament el podeu obtenir a Mediconsulting Jurídic, al telèfon 93 567 88 78 o bé a mediconsulting.med.es/ca/consulta.