Les experiències dels professionals
CoMB MÓN PROFESSIONAL MÓN SANITARI

Les experiències dels professionals fent front a la pandèmia

Metges i metgesses que han estat al capdavant de la lluita contra la COVID-19 expliquen a través de vídeos les seves vivències, reflexions i sensacions.

M. Teresa Broquetas

M. Teresa Broquetas,
Aparell Digestiu, Hospital del Mar

“L’epidèmia de la Covid-19 ens ha fet sortir de la nostra zona de confort a nivell professional. Ens ha tocat reinventar-nos i aprendre a veure un altre tipus de pacients i patologies a les quals no estàvem acostumats. Això ens ha portat a estudiar certes patologies i certes reaccions adverses a fàrmacs que normalment no veiem. Ha estat un repte poder atendre també el pacient no Covid que sens dubte es mereixia la nostra atenció.”


Albert  Bellvert

Albert Bellvert,
metge resident d’últim any de Medicina Familiar i Comunitària ha fet un recull de les vivències de la pandèmia per COVID-19 en un llibre titulat “Puto virus”

“En el llibre explico situacions com la d’haver d’informar familiars de pacients que havíem de derivar-los a l’hospital per la seva gravetat i que, molt probablement, no se’n podrien acomiadar i, en cas de fer-ho, seria només una persona la que entraria a l’habitació. També la sensació de desprotecció, sobretot les primeres setmanes, amb molta confusió, sense equips de protecció individual, sense tests diagnòstics en l’atenció primària. Veient com molts companys havien d’ingressar amb diagnosi de pneumònia per COVID-19 als hospitals.”


Josep Maria Picas

Josep Maria Picas,
metge jubilat

“Voldria compartir una conversa que vaig tenir durant la meva experiència de trucar persones que van omplir l’app de la COVID-19 del Departament de Salut. Vaig atendre una senyora que havia omplert l’aplicatiu amb un quadre poc complex post Covid amb fase de franca recuperació. Després d’intentar respondre els seus dubtes i ajudar-la en les seves demandes d’orientació, de sobte, la senyora em va interrompre i em va preguntar: “Vostè és d’aquells metges jubilats que truca als malalts”. Li vaig contestar amb un tímid sí, i la senyora immediatament em va preguntar: “Vostè no ha pensat en tornar a fer de metge?” i va afegir imperativament: “Doncs si ho fa m’ho diu.”


Alba Estebanell Hernanz

Alba Estebanell Hernanz,
final de residència de Medicina Familiar i Comunitària, Unitat d’Hospitalització a Domicili

“Vull destacar l’increïble treball en equip que s’ha fet, professional i personal, on hem pogut fer una gestió conjunta del còctel d’emocions d’aquest nou dia a dia. Cal destacar, com a resident, l’important aprenentatge a marxes forçades davant de la gestió de la incertesa, de la por i de la mort. Una de les premisses més important és el treball en equip i és una de les coses que no podem permetre que oblidem mai”.


Vanesa Díez

Vanessa Díaz,
graduada en Medicina per la Universitat de Lleida fa un any i treballa a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell de Barcelona arrel de la COVID-19

“Treballar abans de l’esperat com a metge no ha estat fàcil. La COVID comporta passar per moments complicats. Un dels més impactants és el fet de la separació del pacient de la seva família. El fet que hi hagi una manca de proximitat física i personal, fa que la situació sigui difícil de gestionar. En aquells moments de donar males notícies i fins i tot quan hi hagut una pèrdua, l’acompanyament i proximitat que en aquests moments tan durs ens hauria agradat donar, no han estat els més optims. També vull agrair als meus companys de Mutuam Güell per acompanyar-me i ensenyar-me en aquesta experiència i al Col·legi de Metges per facilitar-nos una col·legiació provisional per poder exercir.”


Carme Espel Masferrer,

Carme Espel Masferrer,
internista de formació i metge de família durant 35 anys a l’atenció primària, la majoria al CAP La Mina, jubilada des de fa 3 anys

“Em vaig apuntar voluntària al Col·legi de Metges, on em varen posar en contacte amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per fer una tasca telemàtica i telefònica i fer una primera classificació des del telèfon dels pacients que havien omplert el registre de l’STOP COVID-19. Els primers dies la feina va ser molt angoixant, perquè no hi havia temps material per atendre tothom. Paties perquè veies com arribava la gent i quan trucaves notaves l’angoixa d’aquella persona que estava malament, que s’ofegava o tenia molta febre. En general, la gent responia amb moltíssima amabilitat. Una experiència molt forta mai viscuda prèviament.”


César Serrano,

César Serrano,
oncòleg de l’Hospital Vall d’Hebron

“Si m’he de quedar amb una única cosa, seria amb la companyonia que distingeixo en dos nivells, el proper i el virtual. La companyonia més propera l’he viscut passant planta amb pacients de coronavirus. La proximitat a l’hora de donar-nos suport els uns als altres ha estat indescriptible. Tampoc es queda curta la companyonia virtual, aquesta abraçada invisible en la qual ens hem unit tants professionals sanitaris que hem anat despullats a una de les pitjors crisis sanitàries recents. Junts hem aixecat la veu per la manca d’equips de protecció, pel silenci d’institucions i organismes que diuen representar-nos. Junts, sense conèixer-nos, hem continuat i seguim demanant dotar de salut la nostra sanitat pública.”


Angela Felip

Àngela Felip,
internista de l’Hospital de Mataró que es va prejubilar al desembre

“Vaig sentir que el focus havia afectat bona part del personal sanitari de l’hospital d’Igualada i que l’alcalde demanava ajuda. Vaig contactar amb el Col·legi de Metges i em vaig incorporar a l’hospital. Ens vam organitzar en torns de 12 hores, amb equips per atendre els pacients que estaven ingressats a efectes de COVID positiu. Ha estat una experiència positiva, que no havia tingut mai en els 40 anys de professió, però una experiència dura. Per la dificultat d’organitzar els recursos davant la gran quantitat de gent afectada, pel desconeixement de l’efectivitat dels tractaments que estàvem utilitzant i per la gran solitud que afectava els pacients que manteníem aïllats.”


Joan Tort,

Joan Tort,
medicina interna, durant 35 anys adjunt de medicina a l’Hospital de Terrassa, prejubilat l’octubre de 2019

“Em vaig presentar com a voluntari per intentar aportar el meu granet de sorra. Vaig poder fer des de casa diverses tasques, no ens van voler exposar a les plantes de Covid per l’edat i el nivell de risc. Vaig fer, per teletreball, la informació a familiars d’ingressats que estaven sols, que ho agraïen molt. El control de malalts amb tuberculosi, que ja feia prèviament, que són malalts que requereixen un control molt estricte d’analítiques i de canvis de medicació i la valoració de les peticions de les unitats de diagnòstic ràpid. El meu més gran agraïment se l’emporta tot el personal d’infermeria, de neteja, i metges, que són els que realment han estat davant de la pandèmia.”


Alexandra Martínez

Alexandra Martínez,
hematòloga de l’Hospital Clínic de Barcelona

“Aquesta pandèmia m’ha tocat viure-la com a professional i com a pacient. Com a professional, la pitjor por ha estat tractar amb pacients immunodeprimits i no poder protegir-los com ens agradaria. Com a pacient he tingut por de transmetre la malaltia a familiars i altres pacients. Això i la quantitat de feina que vàrem tenir i les incerteses que envoltaven el moment van fer que fos l’experiència més difícil que m’ha tocat viure en deu anys de carrera.”


Francesc Fatjo

Francesc Fatjó,
director mèdic de l’Hospital HM Delfos

“Aquests dies de lluita sense parar de 12 o 14 hores diàries per un hospital com el nostre, que és petit, ha estat una experiència molt transformadora, perquè ha demostrat que els professionals són capaços de coses increïbles, amb molt pocs mitjans, donant tot el que tenien i de manera coordinada. Des de direcció hem intentat fer sempre el mateix: donar els mitjans, donar els ànims, fer el seguiment, donar el suport i l’escalfor a metges i infermeres que han estat hores i hores treballant i han anat més enllà del que ells mateixos creien que podien fer. És la demostració clara en aquesta crisi que l’equip sempre es superior a la individualitat i que situacions com aquestes et transformen com a persona i treuen el millor de tu, però també demostren les teves mancances.”


 

Vídeo dels testimonis complets a: www.youtube.com/COMBarcelona