CoMB SECCIONS I COMARQUES

Alt Penedès

La COVID-19 a l’Alt Penedès

Lourdes Gabarró, presidenta de la Junta comarcal de l’Alt Penedès

La crisi desencadenada per la COVID-19 ha suposat un repte majúscul per al sistema sanitari del nostre país, que ha fet aflorar moltes de les seves mancances, però també moltes de les seves virtuts i n’hem extret grans aprenentatges.

A l’Alt Penedès, els primers casos positius per COVID-19 van ser relativament tardans, les informacions que rebíem d’altres territoris i fonamentalment de la regió sanitària veïna, la Conca d’Òdena, ens van posar en alerta i ens van permetre articular una sèrie de mesures per blindar els centres sanitaris i poder fer front a l’amenaça.

En pocs dies, l’aparença hospitalària havia canviat radicalment: suspensió de l’activitat programada, sectorització d’unitats d’hospitalització i d’urgències, reconversió d’espais assistencials com l’Hospital de Dia, el gimnàs de Rehabilitació, l’àrea de Reanimació Quirúrgica, la Unitat de Cirurgia Sense Ingrés o la transformació del Bloc Obstètric en una nova Unitat de Semicrítics, habilitant un nou Bloc Obstètric per centralitzar tots els parts del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf. 

Van ser setmanes intenses i dures de treball en equip entre diferents especialistes, mèdics i quirúrgics, fent aflorar una nova especialitat, la “covidologia”, basada en un aprenentatge accelerat i en temps real. Equips multidisciplinaris on cada peça de l’engranatge era clau per a l’òptim maneig dels casos: personal mèdic, d’infermeria, auxiliars, zeladors, personal de manteniment, de neteja o de suport no assistencial.

La crisi ens va reafirmar la imprescindible coordinació entre àmbits assistencials per a la gestió integral del sistema. Treball conjunt en clau de territori entre els diferents proveïdors de salut, des de l’atenció primària, a l’hospitalària, la sociosanitària, els equips d’atenció a les residències, la salut pública, la salut mental o el treball social. Col·laborar amb territoris veïns, entendre l’atenció com un tot, com a vasos comunicants, va ser bàsic per a l’èxit de l’escomesa.

Cap d’aquestes actuacions hauria estat possible sense una implicació absoluta de tots i cadascun dels professionals sanitaris, que van anteposar l’atenció als pacients a les obligacions familiars o personals, superant pors i incerteses per fer front a la pandèmia.

Emocionant l’onada de solidaritat de la nostra població, clau en moments en què l’abastament de materials escassejava i agraïment màxim al valor del voluntariat.

Ara bé, l’experiència viscuda arran de la COVID-19 hauria de servir per constatar que no es pot gestionar un sistema sanitari des de la precarietat i servir com a oportunitat per als responsables polítics per destinar els recursos necessaris per garantir l’excel·lència del nostre sistema de salut, fent-lo prou robust per poder fer front amb garanties a noves emergències sanitàries.