CoMB SECCIONS I COMARQUES

Anoia

Com s’ha viscut la pandèmia a l’Anoia

Elisenda Florensa, presidenta de la Junta comarcal de l’Anoia

A l’Anoia vam rebre amb sorpresa la notícia del confinament de la Conca d’Òdena el dia 12 de març. La pandèmia ens va tocar de ple, vam ser els primers a Catalunya, i l’hem viscut intensament en tots els àmbits. Tots nosaltres tenim amics que o bé han estat contagiats, o han estat ingressats o que han perdut familiars durant aquests mesos. 

El tancament de centres d’atenció primària i consultoris locals ja des del primer cap de setmana ens va obligar a reubicar-nos i canviar la manera de treballar des del primer dia. 

Les primeres setmanes són difícils de descriure, ens venen al cap un munt de sensacions i de situacions: l’elevat nombre de pacients que ateníem tant als centres com a als domicilis amb símptomes de COVID, haver de decidir si els traslladàvem o no, la ràbia per no disposar de tests diagnòstics, la dificultat que suposa per a nosaltres, que estem acostumats al contacte físic amb els pacients, haver de relacionar-nos-hi amb l’equip de protecció individual, l’aprenentatge de noves eines com l’ecografia pulmonar, estudiar contínuament sobre símptomes, maneig, seguiment de pacients i, alhora, un canvi radical de la manera de treballar (telèfon, e-consulta...), la tristesa per la pèrdua de pacients, coneguts i amics....

Els ciutadans de l’Anoia han respost de manera excel·lent a les mesures imposades durant el confinament i l’estat d’alarma i també pel que fa a la utilització dels serveis sanitaris. 

I ara ens queda l’acompanyament als malalts i als familiars i la lluita per aconseguir reobrir consultoris i recuperar l’activitat assistencial. 

Quines inquietuds han manifestat els nostres companys: 

Els primers dies ens preocupava la manca d’equips de protecció. Juntament amb la manca d’expertesa en l’ús dels equips; n’havíem de racionalitzar l’ús per por de quedar-nos sense. Les mascaretes FPP2 es distribuïen amb comptagotes i les havíem de reutilitzar tota la setmana.

També ens va preocupar la dificultat per al diagnòstic en no disposar de tests i haver de prendre decisions des de l’atenció primària sense possibilitat de confirmar el diagnòstic.

Ara ens preocupa que algun dels canvis implementats durant la pandèmia es perpetuïn malgrat que suposin una barrera per a l’accessibilitat dels ciutadans a l’atenció primària.

I ens preocupa que s’estan desatenent altres patologies, les llistes d’espera i cada vegada més les queixes dels usuaris per la dificultat que troben per contactar amb el seu metge o la seva infermera.

Coordinació entre nivells assistencials: 

A l’Anoia ha calgut reordenar el servei d’urgències d’atenció primària per tal d’alliberar espai per l’hospital. L’atenció continuada en horari de nit es feia a l’hospital i ara s’ha traslladat al CAP Anoia.

S’han establert criteris de derivació pels malalts de COVID i s’ha elaborat conjuntament el protocol de tractament de i seguiment dels malalts.

El servei d’interconsulta electrònica entre primària i hospital torna a funcionar amb normalitat  i la majoria d’especialistes responen a les consultes que es fan des d’atenció primària en un temps prudencial.

Aprenentatge que es pot desprendre de la crisi: 

Es fonamental la flexibilitat i la capacitat de reacció i adaptació per tal de fer front a situacions d’emergència sanitària com aquesta.

Cal però un bon lideratge i una comunicació fluida entre les direccions i els professionals assistencials. Massa sovint hem tingut la sensació que es prenien decisions de manera precipitada i poc reflexionada o bé no hem entès el perquè de decisions que ens han afectat i han afectat el nostre treball. La resposta dels professionals assistencials tant a l’atenció primària com hospitalària ha estat excel·lent però amb el pas dels mesos molts professionals tenen sensació d’esgotament físic i emocional.

Les noves tecnologies (consultes electròniques, videoconsultes, telèfon) han vingut per quedar-se però no podem oblidar que una part important de la població té dificultat per utilitzar aquestes eines i cal evitar que quedin desatesos.

Les nostres empreses han demostrat que es poden adaptar i transformar per produir equips de protecció, mascaretes, pantalles. I la societat també ha respost de manera solidària. Cal aprofitar-ho i reflexionar quin model de país volem d’ara en endavant