CoMB SECCIONS I COMARQUES

Osona

Anna Ribas, presidenta de la Junta comarcal d’Osona

Primer de tot, hem de destacar el compromís de tots els professionals, que ha permès donar una resposta ràpida i eficaç a la pandèmia per COVID-19 que ha sotmès a totes les organitzacions sanitàries a molta tensió. Hem viscut uns moments intensos, hem assumit un repte i hem fet front a les necessitats de cada moment per plantar cara a una malaltia nova i de comportament incert. 

Osona és una comarca amb una població d’aproximadament 150.000 habitants. Durant el període de pandèmia, es va reorganitzar tota l’activitat hospitalària, es van ampliar els llits  d’UCI, adaptant alguns espais, i es van redistribuir els professionals en torns de 12 hores per assegurar la cobertura i el descans. Es van traslladar les urgències de 1r nivell al CAP Osona i les urgències de traumatologia a la Clínica Sant Josep per poder ampliar els espais d’urgències de l’ Hospital Universitari de Vic amb la finalitat de millorar els circuits. 

Els hospitals sociosanitaris de la Santa Creu de Vic i de Sant Jaume de Manlleu van organitzar l’activitat per poder mantenir espais lliures de pacients COVID. 

L’atenció primària es va concentrar en els CAP de referència i es van mantenir els consultoris locals tancats però es va assegurar l’atenció a les persones malaltes i pacients crònics a qui s’havien de mantenir els controls reforçant la consulta telefònica i la visita domiciliària.

Es va obrir i donar cobertura al pavelló salut amb la finalitat d’evitar el col·lapse de l’hospital d’aguts.

Es va obrir el servei del seminari de Vic i de l’alberg per a pacients que no requerien ingrés, però que no se’n podia assegurar l’aïllament al domicili.

Es va formar un equip d’atenció a les residències que mantenia l’atenció les 24 hores del dia.

La coordinació entre els diferents centres i nivells assistencials ha estat excel·lent. Des del primer moment, l’autoritat sanitària va facilitar els canvis que es creien necessaris per poder atendre amb seguretat totes les urgències sanitàries.

Es va informar els representants dels ciutadans i la població dels nous circuits i es va donar cobertura telefònica les 24 h per assegurar que els ciutadans poguessin accedir als serveis sanitaris de manera ràpida i segura. 

Durant tota la pandèmia, els professionals sanitaris s’han posat a disposició del grup i s’han adaptat als canvis en la tasca i el lloc de treball, s’han adaptat a la consulta i al seguiment telefònic, a atendre pacients a l’UCI, a informar les famílies i ajudar els pacients a poder-s’hi comunicar. L’equip de PADES i tota l’APS han assegurat un final de vida digne a tots els pacients que estaven a la comunitat. I tots els professionals s’han mantingut atents als canvis constants que requeria el tractament i el seguiment dels pacients afectats pel COVID-19. 

Els professionals s’han mostrat preocupats pels pacients, per l’evolució que feien, per afrontar una malaltia que els era desconeguda, han mostrat por i preocupació per la possibilitat de contagiar les famílies i por per emmalaltir. Necessitàvem assegurar la nostra pròpia salut.

Aquesta crisi ens ha ensenyat que tots els professionals sanitaris som imprescindibles, que sabem treballar en equip, que tenim una gran capacitat d’adaptació davant una crisi i que podem confiar en la solidaritat dels companys i de la població. També hem après que ens hem de preparar davant l’emergència de noves malalties, que hem de planificar com donar-hi resposta i que hem d’aprofitar les noves tecnologies que tenim a l’abast per millorar l’atenció als pacients. El sistema sanitari pot aguantar una pandèmia. però ciutadans i professionals hem de debatre quin model de consum de recursos sanitaris volem establir per estar preparats.