Nombre de vacunes en investigació en funció de la fase on es troben
INNOVACIÓ

Recerca en vacunes contra el SARS-CoV-2

Aconseguir una vacuna per fer front a la infecció per SARS-CoV-2 és una prioritat sanitària i social. En condicions normals, el desenvolupament d’una vacuna tarda una mitjana de deu anys. Ara la carrera per la recerca per prevenir la COVID-19 s’ha accelerat al màxim i amb tecnologies fins ara no utilitzades per a la fabricació d’aquests fàrmacs.

Estructuralment, el SARS-CoV-2 és un virus esfèric d’ARN que conté 4 proteïnes estructurals: la proteïna S (spike protein), la proteïna E (envelope), la proteïna M (membrane) i la proteïna N (nucleocapsid). La proteïna S conté el domini d’unió al receptor cel·lular ACE-2 (receptor de l’enzim convertidor de l’angiotensina 2) i, per tant, és la proteïna que determina el tropisme del virus. Per induir una resposta immune enfront a aquesta infecció, és necessari que la vacuna contingui almenys una part d’aquesta proteïna o àcids nucleics que la codifiquin per la seva expressió.

L’OMS, en un informe del 24 de juny de 2020, indica l’existència de 141 estudis en curs (16 en fase clínica i 125 en fase preclínica). D’aquests 125, 5 s’estan desenvolupant a l’estat espanyol (taula).

De les 16 vacunes que ja han iniciat els primers assajos clínics, 4 contenen el virus sencer inactivat, 6 contenen RNA o DNA que codifica per la proteïna spike, 3 contenen un vector viral no replicatiu i 3 contenen una subunitat proteica que conté l’spike.

Les tres vacunes en fase mes avançada d’investigació són les següents:

  • La vacuna ChAdOx1 nCoV-19, desenvolupada per la Universitat d’Oxford (Regne Unit) i AstraZeneca, és la primera en fase clínica en humans a Europa.
  • La vacuna Ad5-nCoV, desenvolupada per Jiangsu Provincial Center for Disease Control and Prevention; Institute of Biotech- nology, Academy of Military Medical Sciences, PLA of China i CanSino Biologial Inc., és una vacuna atenuada de subunitats que conté un vector viral recombinant, l’adenovirus humà 5, amb escassa capacitat de replicació que expressa la glicoproteïna S (Spike) del SARS-CoV-2.
  • La vacuna mRNA-1273, desenvolupada pel National Institute of Allergy and Infectious Diseases (NIAID, EUA) i la farmacèutica Moderna TX , Inc., conté RNA missatger (encapsulat nanoparticula lipídica) que codifica l’expressió la proteïna S completa del virus.

A la taula es mostren els projectes de recerca en vacunes a l’estat espanyol, tots ells en fase preclínica en els moments de publicar aquesta nota.

Un repte afegit al desenvolupament d’una vacuna eficaç i segura contra el SARS-CoV-2 és la capacitat de fabricació i la distribució de milions de dosis a nivell mundial en un temps rècord. Les noves plataformes de producció de vacunes basades en àcids nucleics i vectors virals poden augmentar la capacitat de producció massiva i reduir-ne els costos, però cal tenir molt present que la competència entre països serà ferotge i que  els països amb pocs recursos seran els més desfavorits. Per tant, assegurar l’equitat en l’accés a les vacunes ha de ser un dels principals objectius. Caldrà també establir criteris de priorització basats en el risc de vulnerabilitat a la infecció i risc d’exposició, fins que no es disposi d’una vacuna d’aplicació universal o d’una elevada immunitat de grup o col·lectiva que permeti controlar de forma eficaç la transmissió del virus.

Taula

Magda Campins Martí,
cap de servei  |  Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia Hospital Universitari Vall d’Hebron. Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus