Jaume Padrós
CoMB

Vacunes, vacunes i més vacunes

Ho confesso. Si m’ho haguessin preguntat fa quatre o cinc mesos, m’hauria mostrat confiat i esperançat que, a aquestes alçades de l’any 2021, la vacunació contra la COVID-19 hauria arribat a molta més població, tant al nostre país, com a Europa i, fins i tot, a escala mundial. No ha estat així i, malauradament, la cobertura vacunal a la majoria de països, malgrat anar avançant i haver donat els seus primers fruits, encara no és tan elevada com ens agradaria. Massa persones continuen emmalaltint i morint per COVID-19, el sistema sanitari i els professionals continuem sotmesos a molta pressió i no hem recuperat parcel·les de les nostres vides que considerem vitals per a l’equilibri i la salut mentals i, evidentment, també per a l’economia.

Més enllà dels problemes de subministrament de vacunes i de les dificultats i els obstacles que han impedit agilitzar-ne la producció i l’abastiment mundials, si quelcom del que ha passat els darrers mesos mereix la qualificació de lamentable ha estat el guirigall (amb el seu permís, li manllevo el terme a l’amic i company de Junta, el doctor Antoni Trilla, que el va emprar en un article recent) protagonitzat per autoritats i organismes nacionals i internacionals. A finals de l’any passat, quan tot just s’administraven les primeres vacunes, la nostra por era que els corrents negacionistes trobessin en les xarxes i en certs mitjans de comunicació els seus altaveus per sembrar dubtes entre la població sobre la vacunació. Finalment, ha estat lamentable veure com els desacords partidistes i el curtplacisme dels interessos polítics particulars es convertien en el principal escull per avançar en aquesta campanya a escala mundial i en la principal llavor de la desconfiança.

Els pocs països on la vacunació ha assolit taxes de cobertura importants, com el Regne Unit i Israel, ja han capgirat la corba de manera clara. L’experiència d’aquests dos Estats va ser, precisament, objecte de dos webinars organitzats pel Col·legi, que van comptar amb la participació de reconeguts professionals locals que ens van explicar, de primera mà, l’impacte de les campanyes de vacunació. Tant aquests com altres seminaris dedicats a les vacunes que hem organitzat darrerament han tingut un seguiment espectacular (en podeu veure els resums en aquesta revista). A les vacunes i a la vacunació, de fet, hem dedicat bona part de l’activitat del Col·legi els darrers mesos, ja sigui amb accions de divulgació (seminaris), de deontologia i bona praxi (document de posició, manifest per l’accés universal a les vacunes), de salut pública (campanya i vídeo per promoure la vacunació entre els professionals i la població general)… I, sobretot, amb la col·laboració activa i amb els recursos que, juntament amb els col·legis de Lleida, Girona i Tarragona, vam posar a disposició de la Direcció General de Salut Pública per tal de posar en marxa circuits que agilitzessin l’accés a la vacunació dels metges i metgesses que fan assistència en consultes privades de tot Catalunya.

De tot això i molt més podeu informar-vos abastament a la revista. No vull, però, deixar de fer esment a un dels continguts que també trobareu en aquestes pàgines. Es tracta dels testimonis de quatre metgesses residents que recollim a la secció “La qüestió”, en els quals exposen, de manera ben clara, fins a quin punt creuen que el fet de ser dones condicionarà el seu futur a la professió. Les seves paraules m’han deixat preocupat, però també esperançat, perquè veig en aquestes joves metgesses determinació per capgirar desigualtats massa temps arrossegades. Estic convençut que, a la professió, hi trobaran la complicitat de companys i companyes, així com referents de primeríssim nivell que han obert aquest camí. Dones metgesses que, com les companyes de la nostra Junta, són exemple d’excel·lència professional i personal. 

Jaume Padrós Selma,
president del Col·legi de Metges de Barcelona