l’eutanàsia
CoMB MÓN SANITARI

Comunicat del CCMC davant l’aprovació de la Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia

El Congrés dels Diputats va aprovar, el passat dia 18 de març de 2021, la Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) es va reafirmar en un comunicat  en la línia del seu Document de Posició L’assistència a persones en situació de final de vida, publicat el juny de 2018, en el qual proposa potenciar la “mirada pal·liativa”, tot esperonant les actituds proactives dels professionals davant les situacions de final de vida. 

A continuació, en reproduïm un extracte del document:

  1.  El metge ha de garantir una atenció adequada a una persona en situació de final de vida, respectant la seva voluntat i consensuant i planificant les decisions anticipades en tot allò possible.
  2. Hi ha prou gruix de coneixement per identificar precoçment la persona malalta que es troba en situació de final de vida, així com per posar en marxa la planificació de decisions anticipades (PDA) amb el final de vida digne, sense intervencions fútils i d’acord amb els seus valors i preferències.
    Hi ha prou base legal i deontològica per evitar l’obstinació terapèutica mitjançant l’adequació de l’esforç terapèutic, així com per alleujar el patiment, si és necessari mitjançant la sedació.
    Però no totes les persones que ho necessiten tenen accés a les cures pal·liatives. Per això, es fa necessari, i així ho reivindiquem, que l’atenció pal·liativa en el final de vida sigui universalment accessible i, per tant, que es comprometin els recursos públics suficients per materialitzar-la adequadament.
    Per tant, les autoritats polítiques no poden eludir la seva responsabilitat en el complet desenvolupament previ de la llei de dependència.
  3. Això no treu, però, que alguna persona, en funció de la seva greu situació clínica i del patiment insuportable que aquesta li provoca, de les seves creences, de la seva escala de valors, en plena competència i en ple ús de la seva autonomia, desitgi disposar de la seva pròpia vida i necessiti ajuda tècnica per fer-ho de manera eficaç i indolora.
  4. Cal garantir la llibertat de consciència del metge, en tant que dret fonamental, establint mecanismes que respectin el dret a l’objecció de manera reglada i planificada, evitant que pugui ser discriminat en el seu lloc de treball per raons de consciència.
    El registre administratiu previst de professionals sanitaris objectors de consciència en l’ajut a morir pot no garantir la preservació d’aquest dret constitucional: la seva creació no sembla una solució ni idònia (el registre no reflectiria totes les situacions possibles i, d’altra banda, sense el registre es garanteix igualment l’efectivitat i la qualitat de l’acte de l’ajut a morir), ni necessària (hi ha mesures menys costoses que no restringirien el dret a la llibertat de consciència), ni supera, en definitiva, un judici de proporcionalitat.
    Pel que fa a les situacions possibles –les quals abunden en la no idoneïtat de la creació del registre–, cal tenir present que l’exercici de l’objecció no sempre ha de ser absolut o general, per exemple, en relació amb les dues modalitats previstes per a l’ajut a morir. El metge pot ben bé objectar respecte a l’administració directa al pacient d’una substància, però, en canvi, pot acceptar participar en el procés de prescripció o subministrament de la substància per a l’autoadministració del pacient. O a l’inrevés. Pot donar-se també una objecció sobrevinguda per motius diversos (familiars, d’afinitat o d’amistat amb el pacient, o altres), que no pot ésser reprimida pel fet de no haver-se declarat objector “anticipadament i per escrit” i per no figurar en el projectat registre.
  5. És important assenyalar, finalment, que el debat, situat en termes de despenalització de l’eutanàsia i del suïcidi assistit, no és un debat mèdic –o no exclusivament mèdic–, sinó social, ètic i de creences personals, que la societat, en darrer terme, ha de dirimir a través dels seus representants parlamentaris i en el qual els professionals sanitaris no hi hem de tenir més capacitat decisòria que la resta de ciutadans. 

Accés al document complet.