Taula rodona
CoMB MÓN SANITARI

Eleccions al Parlament de Catalunya del 14F

Debat sobre les propostes en l’àmbit de la salut de les forces polítiques, organitzat pel Cercle de Salut

El passat 14 de febrer es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya. Malgrat la pandèmia i la crisi sanitària, econòmica i social que se n’ha derivat, el futur del sistema de salut i la discussió de propostes al respecte van ocupar poc espai als debats electorals. Tot seguit, us oferim un resum d’un dels pocs actes previs a les eleccions dedicat als reptes als quals ha de fer front el sistema de salut. Es tracta del debat que va organitzar el Cercle de Salut, el passat 9 de febrer, amb representants de les diferents forces polítiques que concorrien a les eleccions, en el qual es va analitzar, entre d’altres aspectes, l’impacte que va tenir als diferents programes electorals l’informe 30 mesures per enfortir el sistema de salut, que el Comitè d’Experts per a la Transformació del Sistema Públic de Salut va lliurar al Govern de la Generalitat el setembre de 2020.

El president del Cercle de Salut, Lluís Bohigas, va presentar el debat, que va ser moderat pel director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Manel del Castillo. A continuació, exposem un resum de les principals aportacions que cada representant va fer durant el debat, per ordre alfabètic:

Accés al Debat complet.


Vidal Aragonès

Vidal Aragonès,
CUP-G

Apostem per la reforma del sistema, basada en tres elements essencials. El primer a reformar és el finançament: no podem tenir uns pressupostos el 2020 inferiors als de 2010. Segon element, defensem la sanitat pública de gestió i provisió cent per cent pública. Tercer element: millora de les condicions laborals de tots els treballadors i treballadores que conformen el sistema sanitari, no només d’una part. No compartim bona part de l’anàlisi que conté l’informe de les 30 mesures, ni de les propostes que formula, ja que defensa un model de gestió privada i desregularitzada. El pressupost que s’hi planteja és insuficient i, sobre condicions laborals, fa una afirmació molt genèrica de millora. Nosaltres plantegem un conveni únic per a tota la sanitat, sigui de gestió pública o privada, basat en l’estabilitat laboral. No volem ni empreses privades ni entitats religioses al sistema sanitari públic. El cooperativisme pot ser interessant si hi participen tots els treballadors. No tornarem a un pacte de salut que no signifiqui res.


Manel Balcells

Manel Balcells,
ERC

Les mesures del comitè d’experts estan bé, però cal un canvi de model amb molta més profunditat. El nostre ha de ser un sistema de salut públic, universal, finançat amb impostos i que garanteixi la qualitat independentment de qui en fa la provisió. Per tant, tots els proveïdors han de ser iguals, per això cal desenvolupar la llei de l’ICS i anar a poc a poc cap a un conveni únic a tot el sistema. El model ha de pivotar sobre l’atenció primària i la comunitària, amb els recursos necessaris, gestionada des del territori, i amb una bona coordinació amb l’atenció especialitzada i amb el sistema social. El finançament ha de ser capitatiu. Sí a l’autonomia de gestió dels centres d’atenció primària, però en el marc d’una planificació i avaluació de l’autoritat sanitària. Calen canvis de rols professionals i noves professions que alliberin metges i infermeres de la burocràcia. Per tot això, calen canvis legislatius (impulsar la nova llei de salut i social de Catalunya) i suport parlamentari. És imprescindible un acord de mínims. Hem de solventar el dèficit fiscal i aprofitar els projectes next generation de reconstrucció europea.


Assumpta Escarp

Assumpta Escarp,
PSC

Partim de la base d’un sistema sanitari públic, universal, accessible, equitatiu i finançat amb impostos. Aquest és el model i hi ha diferents formes de provisió. Arrosseguem molts dèficits estructurals i cal millorar el finançament amb voluntat política de prioritzar la salut, perquè Catalunya és la comunitat que destina menys a la salut de totes. Hi ha moltes coses del document que compartim: la necessitat de cercar el consens perquè la salut estigui al centre de l’acció de govern, la continuïtat assistencial, el reforç de la salut pública. Necessitem més recursos i capacitat de gestió i de planificació plurianual. És evident que calen professionals, sobretot d’infermeria, i nous perfils, així com determinar formacions i rols. Hem d’abordar les condicions laborals perquè tenim els professionals pitjor pagats d’Europa. Potenciar l’autonomia de gestió en l’atenció primària és bàsic. La modernització de la gestió passa, entre altres coses, per la governança d’àmbit territorial. La salut es mereix un pacte i un acord de base àmplia i que duri en el temps.


Jordi Fàbrega

Jordi Fàbrega,
JxCat

El model sanitari català va ser un model d’èxit i de consens, però ara cal reformar-lo i necessita més inversió. És un bon model, basat en l’excel·lència d’uns professionals mal retribuïts i poc reconeguts. L’informe de les 30 mesures ha estat un dels documents clau en l’elaboració del nostre programa electoral. La governança territorial (regions sanitàries) i el pagament per resultats, amb correctors sociodemogràfics, són fonamentals. Estem completament d’acord que l’Institut Català de la Salut (ICS) entri en uns criteris de concertació similars als de la resta del sistema. L’autonomia de gestió de l’atenció primària és fonamental. Hem de fer una modernització de la farmàcia i adaptar-la a la societat. S’ha d’incloure els professionals dins dels òrgans de decisió, millorar les seves condicions laborals i incrementar les ràtios. Cal crear nous rols professionals per tal que tothom faci el que millor sap fer. És necessari, tal com recull el nostre programa, el Pacte de Salut.


Pere A. Montserrat

Pere A. Montserrat,
PDeCAT

El document dels experts ens sembla un molt bon document base per reformar el sistema sanitari, si bé cal anar una mica més enllà. La transformació del sistema haurà de comptar amb el suport majoritari de totes les forces polítiques i, per això, plantegem un Pacte Nacional per la Salut. El pacient ha de ser el centre de les polítiques sanitàries. Cal finançament suficient, garantint els 5.000 milions d’euros addicionals que necessitem, però també cal un esforç de la Generalitat per assignar a salut el que li correspon. És urgent millorar les condicions laborals de tots els professionals i incorporar nous perfils. Apostem per la salut digital, per la integració dels serveis sanitaris i socials, sense oblidar la salut mental, i per una Agència de Salut Pública proactiva. Cal potenciar el pagament per resultats, un sistema de contractació clar i transparent i l’autonomia organitzativa i de gestió als equips d’atenció primària. També som partidaris de revisar la cartera de serveis i de garantir l’equitat al territori.


Laura Oliva

Laura Oliva,
En Comú Podem

Cal transformar radicalment el sistema de salut, actualment molt debilitat després d’anys de retallades, i desmercantilitzar-lo. Compartim moltes de les propostes que es fan al document d’experts, com ara potenciar l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) o implementar l’Agència de Salut Pública de Catalunya, però trobem a faltar propostes de transformació real. Defensem que es destini el 7 % del PIB a sanitat i que l’atenció primària tingui el 25 % del pressupost de salut. Apostem per la gestió, la planificació i la provisió públiques, sense privatitzacions ni externalitzacions. Cal una integració del model hospitalari i de primària. Els professionals han de liderar el sistema i s’han de poder autogestionar i autoorganitzar, però no des del corporativisme. Ens cal un Pacte Nacional de Salut que inclogui el consens de totes les formacions. La gestió per resultats s’ha de fer a partir de l’interès públic i de la participació dels professionals.


Santi Rodríguez

Santi Rodríguez,
PPC

Cal millorar el finançament del sistema de salut. Durant quatre anys, ens hem permès el luxe de no tenir pressupostos. Cal oferir un horitzó de desenvolupament professional als professionals sanitaris i millorar les condicions laborals. Estem en total sintonia amb les mesures que es proposen al document dels experts. És necessari reforçar l’Agència de Salut Pública per preveure situacions excepcionals com la que hem viscut, així com integrar l’atenció social amb la sanitària. No tenim cap mena d’inconvenient a participar en un pacte per la salut si és assumible. Ja és hora de definir un paper estable de les més de 3.000 oficines de farmàcia al sistema sanitari. Pel que fa a la incorporació de l’ICS al règim de concertació, creiem que és totalment raonable. El que ens genera més dubtes és l’autonomia de gestió dels equips d’atenció primària si abans no hi ha un reforç important.


Jorge Soler

Jorge Soler,
Cs

Compartim les línies generals del document dels experts i el seu diagnòstic, però per tirar endavant les propostes cal arribar a acords i consensos. La política es demostra amb les prioritats. Apostem per un model transparent, amb indicadors que serveixin no només per a la gestió, també per a la política i per al control per part dels ciutadans. No tenim un bon sistema sanitari, el que tenim ara mateix són excel·lents professionals mal pagats i saturats. L’experiència de la pandèmia demostra que necessitem una salut pública més proactiva i, quan parlem d’atenció primària, cal fer-ho des del coneixement. És importantíssim que el model postCOVID abordi de manera urgent la patologia “confinada”, perquè, segur que si mirem indicadors, els tindrem tots en vermell. Cal un model que no oblidi les residències ni l’enorme repte que suposa la salut mental, especialment l’abordatge del suïcidi i de les addiccions. Cal abordar i aprofitar noves competències de les farmàcies, a les quals cal felicitar per la gestió feta durant la pandèmia.