Galeria de Metges Catalans

Sota: portada de l’obra de Josep Anton Viader ‘’Reflexiones sobre las enfermedades que afligen las tropas del Real Exercito del Rosellón’’, que es publica l’any 1794 a Girona. Sobre: Fragment del panell ceràmic, a la plaça Garriga i Bachs, de Barcelona, amb l’execució pública de contraris als francesos.

CoMB CULTURA I SOCIETAT

Galeria de Metges Catalans

Els metges afrancesats a començament del segle XIX

El terme “afrancesats” s’utilitza a partir del 1810 per designar els espanyols que van col·laborar amb el govern de Josep I, germà de Napoleó Bonaparte, imposat per aquest com a rei d’Espanya. S’estima que l’administració francesa nomena uns cent mil espanyols amb càrrecs locals als territoris ocupats, considerats traïdors per molts dels qui van lluitar contra els francesos en la Guerra de la Independència. Entre els afrancesats, hi havia tota mena de gent. Alguns que volien progressar a la vora del poder i membres de professions, com juristes i metges; propietaris d’empreses o de finques rurals, vinculats a les idees reformistes que esperaven que, amb l’ocupació francesa, Espanya es modernitzaria. Persones benestants que volien que continuessin les reformes impulsades per Carles III per treure Espanya de l’endarreriment i aturades per Carles IV.

Tres dels metges afrancesats més destacats eren Antoni Cibat i Arnauto (1771-1811), Josep Garriga i Buachs (1771-1820?) i Josep Anton Viader i Pairachs (1756-1816). El primer és un cirurgià militar, format a Londres, amb John Hunter, on es doctora. Interessat per la física, proposa que la Junta de Comerç de Barcelona creï una càtedra de Física Experimental. Era un propagandista de l’aplicació de normes higièniques per evitar la difusió del paludisme, la febre groga i les malalties venèries. 

Josep Garriga era metge, químic i apotecari, format a Montpeller, amb gran prestigi com a químic a França. Durant la guerra participa en els treballs d’aprovisionar l’exèrcit napoleònic. Ha d’exiliar-se al Rosselló quan s’expulsen els francesos. 

Josep Anton Viader era un metge de prestigi de la ciutat de  Girona quan és envaïda pels francesos. Es converteix en afrancesat quan comprova que les seves propostes de caràcter higiènic —que no havien estat ateses per les autoritats espanyoles— ho són pels  governants francesos, que el posen al capdavant de diverses iniciatives sanitàries. A la sortida dels francesos d’Espanya el 1814, Viader és depurat, se li segresten els seus béns i el desterren a Ripoll. 

A la Galeria de Metges Catalans, juntament amb aquests metges afrancesats, hi hem inclòs un antiafrancesat militant, Josep Canet i Pons (1758-1832).  Nascut a Calaf, a l’Anoia, s’instal·la a Tarragona frustrat després de no guanyar cap de les oposicions a catedràtic de Cervera. A Tarragona, fa de metge del capítol de la catedral i del seu arquebisbat. Durant la Guerra del Francès (1808-1814), Canet té una vida pública intensa, amb escrits que apareixen al Diari de Tarragona contra els afrancesats, incitant a la lluita contra l’exèrcit invasor i  mostrant-se acèrrim defensor de Ferran VII.  Quan la ciutat és a punt de caure en mans dels francesos s’exilia a Mallorca. Allà, el 1813, edita el periòdic antiliberal, Nuevo Diario de Palma. El 1824, és nomenat metge de l’Hospital, càrrec que exercirà només uns mesos. Es retira a Alcover on resideix la seva filla i on hi mor als 74 anys. 

Miquel Bruguera, director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB

 

Més informació: www.galeriametges.cat